Avui és el dia, el nostre dia. El dia de tots els valencians i valencianes. Avui és el 9 d’octubre.

Avui no som a l’escola, però ahir mateix l’escola era pràcticament buida. S’escoltaven les veus dels infants de l’escola infantil, l’emoció de saber i sentir que tot el pati, que tota l’escola era per a ells i elles.

Els més menuts van fer el massapà amb una delicadesa preciosa, per dur-lo a casa embolicat en el mocador per dir com estimen els pares i les mares. Ens regalaren la il·lusió i l’emoció de pastar el massapà com fan els autèntics artesans pastissers, de tastar-lo una miqueta i fer més dolç, fins i tot, el dia d’ahir.

Ha estat un regal per a ells el fet de viure l’escola amb estima, després del dia intens de dimecres, quan van fer una visita per la ciutat de València i gaudir de saber-ne més de la història, de les Torres de Serrans o del Drac del Patriarca.

Moments com aquests són els que provoquen un benestar màgic en els infants.

Mentre, els que ens havíem quedat gaudíem del silenci de l’escola, la primària eren d’estada de tardor. Els pobles del País valencià que tant ens ensenyen sobre la nostra història obrin els seus carrers, mars i muntanyes per saber-ne més i gaudir de la companyia dels companys i companyes, dels mestres i dels entorns privilegiats que hem trobat al Mas de Noguera (Castelló), a Xàtiva o a Piles.

Arbres, animals, platja, jocs, converses i una nit d’emoció fan l’efecte desitjat. Una estada ben especial, que es fa possible gràcies a l’equip de mestres per l’estima, la dedicació i la cura adreçades als xiquets i a les xiquetes.

Com Jaume I damunt del seu cavall, cavalquem pel nostre territori, per les històries, per les llegendes, i tot aprenem la història del País valencià.

I la secundària no penseu que es queda al darrere.

Primer i segon marxaren a Bocairent, per descobrir les coves dels moros, que es remunten ben probablement als segles X-XI i que sembla que van tenir diverses funcions: cambres sepulcrals antigues, granes, cenobis visigots, magatzems…

Tercer i quart van marxar a Simat de la Valldigna, on els esperava una visita guiada pel Monestir de la Valldigna. A més de les acurades explicacions del guia, han pogut fer-hi d’actors i d’actrius durant uns breus moments per reviure la vida del Monestir en l’època de major esplendor religiosa. Els més grans de l’escola han pogut sentir, aprendre i viure en primera persona com vivien els monjos en aquesta joia arquitectònica que ordenà fundar Jaume II. També han visitat l’ermita de santa Anna, ben a prop del monestir, que originàriament era la mesquita de la Xara, una de les dues conservades al País Valencià. La rehabilitació permet de conèixer-hi tots dos edificis religiosos. L’itinerari també ha permés als joves descobrir la riquesa del nostre territori.

Aquest 9 d’octubre potser siga el més significatiu dels últims anys, perquè ara més que mai, som País valencià, som llengua i som història. Els temps convulsos que poden vindre de ben segur que ens fan créixer i estimar tota la grandesa, tota la riquesa i tota la cultura que tenim al nostre estimat territori, el País valencià.

Bon 9 d’octubre i bon profit amb els massapans!