96 159 05 94 — correuclickedu

Una entrevista a l’escriptora Muriel Villanueva

Una entrevista a l’escriptora Muriel Villanueva
07/11/2019 albert

Dijous, 31 d’octubre, va venir a l’escola Muriel. Li vam fer diverses preguntes, que eren penjades en la paret de la classe, dalt de la pissarra. A Muriel li agradà tant que va fotografiar-les. Jo li vaig preguntar “A quina edat vas començar a fer llibres?” I ella va respondre que havia començat a escriure en una llibreta quan tenia vuit anys, un diari. Però el primer llibre el va publicar quan ja tenia vint-i-nou anys. Un llibre que havia començat quan tenia vint-i-tres anys. Ferran em va dir si m’atreviria a demanar-li una signatura, perquè ell no s’atrevia. Vam anar els dos i ens va fer una dedicatòria. Es va fer una cua llarguíssima, perquè tots volien la signatura. Vam fer-li vint-i-set preguntes, i quan se’n va anar, berenàrem i mo n’anàrem a casa, perquè era la nit de Tots sants i ens havíem de disfressar de Hallowines. Jo em vaig disfressar d’IT, un pallasso criminal. [by Nora Tordera]

LA VISITA DE MURIEL. El 31 d’octubre vingué a visitar-nos l’escriptora Muriel Villanueva. Un dia abans, nosaltres havíem preparat l’entrevista. Aquesta va ser la primera pregunta: —Quin ha sigut l’últim llibre que has escrit? I ella va dir: depèn, l’últim que he escrit o l’últim que he publicat? A mi aquesta pregunta no m’interessava tant com altres: —quin truc utilitzes per fer un bon llibre? I Muriel de seguida va respondre: «la clau és en els personatges!” —Com et planteges un bon llibre? Ella es va quedar pensant i després va dir: “El personatge és qui mana” Després, ens recomanà tres llibres per llegir abans que acabàrem la primària: “Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar; La nena de l’arbre, de Rubén Montaña,  i la veritable història del llop, de Nathalie Pons. Molt després ens feu una dedicatòria a cadascú. El dia Muriel no va estar gens malament. [by Laia Exposito].

El 31 d’octubre vingué a classe l’escriptora Muriel Villanueva. Nosaltres li férem una entrevista, amb preguntes com… “És difícil de ser escriptora?”, i ella responia… “És bastant difícil, però per a mi és difícil de no ser-ho.” Muriel té quaranta-dos anys; per descomptat, ens va ensenyar uns llibres que havia escrit, dels més de vint que ja ha publicat. Després li vam fer moltíssimes preguntes, que ella responia tranquil·lament. El seu primer llibre és “Dones, i si sortim de l’armari”. Ens vam divertir molt, durant l’entrevista, també ens va explicar el truc per fer un bon llibre: «Fixeu-vos en els personatges, són la clau.» El llibre que més ens recomana a nosaltres, alumnes de quart de primària, és “L’illa infinita”. També és molt bonica la història de Groc i Rodó, com aquests moments que hem passat amb ella. [by Francesc Raga]