96 159 05 94 — correuclickedu

UNA CAIXA DE LLIBRES, UN ESPAI INFINIT

UNA CAIXA DE LLIBRES, UN ESPAI INFINIT
01/03/2022 Sandra Cuevas

MARÇ 2022

Dediquem aquest mes a la biblioteca, que etimològicament vol dir armari de llibres. I a partir d’aquest significat primer i originari, l’abast d’aquest mot creix i es multiplica, com les paraules infinites que conté. Tenim biblioteques a casa, a l’escola, als pobles i a les ciutats. I actualment, tenim la sort de gaudir de biblioteques públiques, amb sales de lectura, espais de consulta i préstec de llibre.

Després de la construcció de la biblioteca d’Alexandria en el segle III aC, les biblioteques, les grans i les menudes, les personals i les públiques, custodien llibres, manuscrits i autèntics tresors farcits d’informació i d’històries que han sobreviscut al llarg dels segles. I pel fet que guarden la memòria d’una gran part de la humanitat, hi ha hagut qui les ha venerades, n’ha tingut cura i ha fet tots els possibles per conservar-les i enriquir-les. I precisament perquè són font de coneixements i aquests ens fan plantejar-nos dubtes i preguntes, qüestionar allò establert, també hi ha hagut personatges que per diferents raons han destruït aquestes grans institucions i tot el que contenien.

La biblioteca, diuen els que en saben, ha de funcionar com un organisme viu, que canvia i s’ajusta a l’entorn, tot conservant el valor i el sentit originaris. La seua història, realitat i missió es transforma i s’adapta al moment en què es troba. Heus ací dos exemples.

La biblioteca Khizanat al-Qarawiyyin, fundada a Fez l’any 859, és considerada la més antiga del món. Fou reoberta el 2016. Dues dones són les protagonistes d’ambdós fets: Fatima al-Fihri, filla d’un adinerat mercader tunisià que el segle XI va arribar al Marroc, va idear un complex arquitectònic que incloïa la biblioteca, una mesquita i la universitat de Qarawiyyin.  El 2012, l’arquitecta Aziza Chaouni va rebre l’encàrrec d’avaluar l’estat de la biblioteca de Fez i, posteriorment, la restauració.

D’uns anys ençà s’han desenvolupat diverses iniciatives que transformen la biblioteca per tan de multiplicar les maneres d’accedir als llibres i, per tant, a la lectura. És el cas de cafeteries, patis, piscines i platges, que compten amb petites biblioteques; o el projecte bookcrossing, anomenat en català passa llibres  o llibres lliures. Aquesta proposta consisteix a “perdre” un llibre al carrer deliberadament perquè una altra persona el trobe, com si fos un regal caigut del cel. Després de registrar el llibre que volem prestar, el deixem en un lloc públic per tal que altres el recullen, el lligen i el tornen a deixar.

A l’escola tenim moltes ganes de recuperar la nostra biblioteca, que per motius de la pandèmia hem hagut de convertir en aula per a secundària (i sort d’això, ho hem de dir!). Aprofitarem per repensar i redefinir aquest espai, enriquir-lo, millorar-lo, recuperar la lectura, les animacions, els préstecs, les consultes… perquè ja ens diu Doris Lessing, la biblioteca és la més democràtica de les institucions, ningú en absolut pot dir-nos què llegir, quan i com.

I heus ací un grapat de referències vinculades al món de les biblioteques. Dues lectures: La fuga: El Monestir de Sant Miquel dels Reis, de Gemma Pasqual, i La bibliotecària de Bassora, de Jeannet Winter. Dues propostes audiovisuals: Com llegim a secundària, de Mireia Manresa, i El nom de la rosa, de Jean-Jaques Arnaud. I si us ve de gust, submergir-vos en la xarxa, consulteu Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu o Library buildings.