96 159 05 94 — correuclickedu

“HI HA UN LLIBRE PER A CADA LECTOR I SOBRETOT PER A CADA MOMENT LECTOR”

“HI HA UN LLIBRE PER A CADA LECTOR I SOBRETOT PER A CADA MOMENT LECTOR”
01/04/2022 Sandra Cuevas

ABRIL 2022

Aquesta frase de Gemma Lluch obri el mes de Sant Jordi, en què celebrem les fires del llibre, de les parades farcides de paraules i d’imatges; és el moment de les trobades dels lectors i les lectores amb escriptores, dibuixants, editors. L’objectiu és ben clar: el foment del llibre com a bé cultural universal, mitjançant accions que pretenen afavorir que llegim més i més.

En el cas de la nostra llengua, la fira del llibre és un moment clau per denunciar la situació de diglòssia que vivim i alhora per posar en valor la tasca d’un bon grapat d’editorials i de llibreries que treballen per donar veu als autors que escriuen en català per a grans i menuts. Perquè una llengua tinga de facto els drets que li pertoquen, els parlants han de gaudir de drets lingüístics individuals (dret a ser reconegut membre d’una comunitat lingüística, dret a l’ús públic i privat d’una llengua,…) i drets lingüístics col·lectius (dret a disposar de serveis culturals, dret a la presència equitativa de la llengua i la cultura en els mitjans de comunicació…).  Així les coses, cal deslliurar-se de l’etiqueta de llengua autonòmica que obliga a limitacions territorials, i que en dificulta la normalització i el funcionament lingüístic i cultural en igualtat de condicions.

Frederick Douglass (escriptor, editor i orador abolicionista estatunidenc, que va nàixer esclau i que feu grans esforços per aprendre a llegir i escriure), afirmava que un cop has après a llegir, seràs lliure per sempre. En els currículum educatius, l’espai formal i reconegut per a la lectura i la comprensió lectora ha perdut força. Millorar els índexs de lectura i de comprensió lectora, i donar més espai a l’ensenyament d’humanitats, ens dona eines per entendre millor la societat i el context social en què vivim. Si llegim i comprenem millor, també millorarem les nostres competències professionals, i sabrem situar, entendre i posar en context l’allau d’informació que ens aclapara per a transformar-la en coneixement; és així com bastim l’esperit crític necessari per exercir els drets i les obligacions que tenim com a ciutadans i ciutadanes valencians i del món.

I ara, les nostres referències lectores, per veure, per llegir i per cercar a la xarxa. Primerament, dues pel·lícules basades en novel·les d’autors valencians: La pell freda, de Xavier Gens, i L’illa de l’holandés, de Sigfrid Monleón. Dos llibres: Com es fa un llibre, de Cristina Sans, i Una llegenda de sant Jordi, de Joan Portell Rifa i Sebastià Serra. Finalment, dues referències per submergir-nos en la xarxa: 10 consells per a pares: seleccionar una lectura i Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura.