96 159 05 94 — correuclickedu

“LA PRIMERA TASCA SOCIAL DE L’ESCRIPTOR ÉS ESCRIURE BÉ, QUE SIGA LLEGIBLE”

“LA PRIMERA TASCA SOCIAL DE L’ESCRIPTOR ÉS ESCRIURE BÉ, QUE SIGA LLEGIBLE”
02/06/2022 Sandra Cuevas

JUNY 2022

Això ens diu l’escriptor, poeta i editor català Joan Sales, que tanca aquesta reflexió amb la següent idea: “si els llibres no són per llegir, per a què són?”. Certament, amb totes i cadascuna de les tipologies textuals ens comuniquem, i és una màxima  fer tots els possibles per aconseguir-ho. Ara bé, el lector té també una funció fonamental, com ens diu l’escriptor vila-realenc Vicent Usó, ja que és la persona que llig qui calibra els fets narrats i els analitza en funció de la seua pròpia experiència i en trau les seues pròpies conclusions.

El descobriment de la paraula escrita i del món infinit que se’ns obri en saber-la interpretar, significar i reproduir és de gran valor. Aquest procés sol iniciar-se quan som menuts, però no sempre és així ni es produeix de la mateixa manera per tothom. Perquè aprenem al llarg de la vida i perquè llegir i escriure requereix dedicació, compromís i temps.

Els escriptors i les escriptores fan, desfan i refan abans de tancar un projecte: contes, àlbums il·lustrats, novel·les, tractats, diaris, assajos… són cuinats amb parsimònia i reflexió. I la lectura també és un procés que demana paciència i poca pressa. Vicent Usó ens anima a fer-ho així, perquè “vivim en un món en què busquem la recompensa immediata i quan lliges un llibre la recompensa de la lectura arriba després de moltes pàgines”.

Hem compartit amb vosaltres un grapadet d’idees al voltant del paper dels escriptors. Ara, com tots els mesos, heus ací algunes recomanacions. Primerament, dues referències fílmiques: L’escriptor d’un país sense llibreries, de Marc Serena, retrata, a través de l’escriptor Juan Tomás Ávila Laurel, la indolència d’Espanya vers un territori on les idees són perseguides i on llegir i escriure és excepcional;  El nom de la rosa, de Jean-Jacques Annaud, adaptació de la novel·la homònima d’Umberto Eco, on la censura, els llibres l’scriptorium  monacal i la biblioteca esdevenen importants personatges. Tot seguit, dues novel·les: Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez- Cutillas, i Gegants de gel, de Joan Benesiu. I per acabar, dos espais de la xarxa per seguir gaudint de la paraules dels escriptors: 25 escriptores valencianes actuals que has de conèixer i Vint minuts amb Joan Francesc Mira.

 

Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Fuster. Tanquem l’apunt del mes de juny amb un dels aforismes de l’escriptor suecà. Perquè l’escriptura i la lectura caminen de la mà i existeixen l’una per l’altra: les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.