96 159 05 94 — correuclickedu

SOBRE EL DRET AL VOT I EL RACISME INSTITUCIONAL

SOBRE EL DRET AL VOT I EL RACISME INSTITUCIONAL
01/08/2021 Sandra Cuevas

AGOST 2021

L’article 21 de la DUDH diu que “tenim dret a participar activament en les decisions del nostre país, directament o escollint representants que tinguen les nostres idees i votant lliurement per indicar la nostra elecció. Per poder escollir els nostres governants, periòdicament s’han de fer eleccions no manipulades en les quals tothom puga votar lliurement.”

Això és així per tothom i en qualsevol país on sigues? Què vol dir pertànyer a un país? I si vius  en un país, hi treballes, tens fills i filles que hi van a l’escola, hi compres, vas al cinema, caus malalt i vas al metge.., ets d’eixe país? Tens tots els drets? Hauria de ser així, perquè n’ets ciutadà o ciutadana. Tanmateix, hem de dir que tothom que viu en un país no hi té els mateixos drets. Un d’aquests és el dret al vot. Per què? Doncs perquè per poder votar n’has de tenir la nacionalitat. I com diu Alba Cuevas (SOS Racisme), quan la vulneració del dret fonamental, com és el cas del dret a vot, està motivada en l’origen nacional de les persones és una mostra de racisme institucional. Us recomanem la lectura de l’article complet que apareix a la revista Idees (https://revistaidees.cat/no-existeix-el-sufragi-universal-si-tens-nacionalitat-estrangera-no-votes/), perquè les reflexions que fa Alba Cuevas al voltant del fet de vincular el dret a vot al concepte de nacionalitat són ben importants i afecten molts més drets que no només el dret al sufragi universal. És un fet que si no podem triar els representants del país on vivim, tenim menys drets que altres persones, perquè igualment contribuïm al creixement d’aquest estat on residim, n’aprenem la llengua o les llengües (o així hauria de ser), generem vincles i, fins i tot, hi podem tenir fills i filles. Som també eixe país. És cert que hi ha un procés per poder esdevindre’n ciutadà o ciutadana de dret; però deixem-ho clar: és un procés lent, ple d’entrebancs i que sovint tampoc no és igual per a totes les persones, perquè depèn del país d’on vinguem, ens resultarà més fàcil d’enllestir aquest procés, d’acord amb els pactes que hi haja entre estats, o depenent de la nostra situació econòmica la resolució serà més ràpida o menys. I deixem-ho clar també: en aquesta tràngol ens podem trobar qualsevol de nosaltres.

Parlarem una miqueta de les persones que apareixen al nostre calendari aquest mes d’agost. D’una banda, tenim Pavel Chikov, advocat rus, columnista, cap del grup internacional de drets humans Àgora i membre del Consell Presidencial per al Desenvolupament de la Societat Civil i els Drets Humans. Des de 2017 és advocat coordinador de l’organització Telegram a Rússia. És formador de drets humans del Grup Helsinki de Moscú, expert en l’institut de Drets Humans en el camp de les violacions de drets que comenten els organismes encarregats de fer complir la llei i el control públic. Malauradament, hi ha massa casos a denunciar. Nelson Mandela va estudiar Dret, va ser membre de l’ANC (African National Congress) des de 1944 i va lluitar en contra de la minoria política blanca que va impulsar la segregació racial a sud-Àfrica, l’anomenat Aparthheid, un sistema que vulnerava tots els drets de les persones negres, no només el dret al vot, evidentment. Per acabar, parlarem d’Aung San Suukyi, política, activista i diplomàtica birmana, guanyadora del Premi Nobel de la Pau el 1991 per la seua lluita no-violenta contra la dictadura militar que governà el seu país durant anys. Posteriorment va ascendir al govern i ha estat consellera d’Estat i ministra, i ha sigut molt criticada per la seva falta d’acció respecte a la neteja ètnica de la minoria Rohingya que s’està duent a terme a Myanmar.

I arriba el moment de les recomanacions. Si teniu vacances, potser també teniu més temps… Dues pel·lícules: Sufragistes, de Sarah Gavron, Winter on fire, d’Evgeny Afineevsky. Dos llibres: Un conte propi, de Pandora Mirabilia i Camila Monasterio, i Un poble traït, de Paul Preston; dues lectures en xarxa: Entrevista a Alba Cuevas (SOS Racisme) i El racisme-SOS Racisme.

Acabem amb la frase del nostre mes: Quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lia esdevé un dret (Adaptació). Sens dubte, per pensar-ne i per debatre. Perquè mai no hem perdre el dret de tot plegat.