96 159 05 94 — correuclickedu

QUÈ EN FEM DELS DRETS HUMANS I DELS DRETS CIVILS?

QUÈ EN FEM DELS DRETS HUMANS I DELS DRETS CIVILS?
15/10/2019 Loli Company

Ahir vam fer el segon claustre pedagògic sobre inclusió. Els mestres reflexionàvem al voltant del que suposa la nova normativa que regula la inclusió a l’escola. El decret i l’ordre que en parlen i ens marquen com hem d’organitzar la resposta educativa ens obliga a fer un canvi de mirada, a garantir el dret a l’aprenentatge, a l’accés i a la participació de tots i cadascun dels nostres xiquets i xiquetes. Hem de detectar les barreres que impedeixen que aquests drets siguen realitats. I després posar-hi les mesures necessàries. Perquè és evident que les persones no som d’un sol color, ni aprenem d’una sola manera, ni parlem una sola llengua, ni tenim una única història, ni ens agraden només les persones del sexe contrari i que podem sentir-nos homes o dones amb independència del nostre sexe de naixement. Hem de garantir que tots i cadascun de nosaltres tinguem el nostre espai i que puguem respectar la diferència. Això sí, per aconseguir-ho cal que ens escoltem, que tinguem clar que hi ha diverses maneres de concebre el món i les fronteres. A l’escola hem d’ensenyar tot això i més.

La Declaració Universal dels Drets Humans o el Pacte dels Drets Civils i Polítics hauria de ser a la base de tot. Tots dos documents haurien d’ajudar-nos a guiar el nostre quefer diari, ja siga a l’escola o a casa, als ajuntaments o a les associacions. Però hi ha la paradoxa que grans nacions, i no tan grans, que els subscriuen no sempre respecten alguns dels seus articles, bé perquè obertament no els compleixen o bé perquè els tergiversen i els apliquen segons com els va bé. El dret a l’autodeterminació dels pobles és una norma d’aquestes, segons diuen els experts en lleis, imperativa, i que cap estat no pot negar-la ni incomplir-la, com la prohibició del genocidi, de la pirateria, de l’esclavatge o de la tortura.

Som una escola plural, laica, coeducadora, que posa en valor la diversitat de famílies, que educa pel respecte a les diferents tries sexuals i de gènere; una escola que vol ser inclusiva, valenciana, que s’estima la llengua pròpia. Aquesta que van fer servir Carles Riba o Vicent Andrés Estellés. La mateixa.

L’equip de persones que formem part d’aquest projecte educatiu som plurals també i per això ensenyem des del respecte a la diversitat de pensament de tots i cadascun de nosaltres. Però tenim clar que la llei que aplica el més fort per servir d’exemple no és el camí, que denunciem l’incompliment de normes que atorguen drets internacionals a les persones i als pobles, perquè aquest tampoc no és el camí que volem. La paraula individual o col·lectiva sí. I així farem escola.