96 159 05 94 — correuclickedu

Per sempre, Llorenç Giménez

Per sempre, Llorenç Giménez
31/08/2019 Sandra Cuevas
llorenç espectacle escolagavina

Això va anar i era, un jove ben jove, valencià d’Alfafar, que es féu mestre. I començà a treballar amb els xiquets i les xiquetes de l’Escola Gavina. Ja aleshores, li encantava explicar anècdotes, rondalles i acudits, a grans i menuts. Els anys van passar. L’escola va créixer, i més i més xiquets i xiquetes gaudien dels contes de Llorenç. Un bon dia, tot pensant, va dir-se:
–Escolta, ara podria fer de mestre en altres escoles. – I així ho va fer.

I com que li agradava tant això de fer de contacontes, va tenir una altra idea. Tot corrents anà a explicar-la a la seua estimada Anna:
– Ei, Anna, he pensat de fer-me contacontes. Què et sembla?
– Ui, Llorenç, si tu ja fas de contacontes!
– Sí, sí, però ara professionalment. Vull explicar als xiquets i les xiquetes de pobles i ciutats tants contes, rondalles i acudits com puga! I en valencià!
– Endavant, doncs! Em sembla fantàstic. – Digué Anna.

Sa mare li va fer un bes i Llorenç va preparar la maleta de rondallaire. I xino-xano viatjà arreu d’escoles, biblioteques, places… per entretenir i embadalir grans i menuts. I sempre amb un somriure ben gran. Perquè els contes no estigueren guardats sempre a la maleta, va escriure’n un grapat.

Passà el temps, i com més històries contava, més amics tenia. Però el temps passà un poquet més i Llorenç, dissortadament, hagué de deixar de contar. Es féu el silenci i s’hagué d’acomiadar. Quina pena més gran.

Les històries, diuen els que en saben, tenen un final però nosaltres no volem dir això de conte contat, conte acabat.

Sempre en la nostra memòria, Llorenç.