96 159 05 94 — correuclickedu

LLEGIR NO ÉS FUGIR. LLEGIR ÉS SEGUIR VIVINT I CADASCÚ HO FA A LA SEUA MANERA

LLEGIR NO ÉS FUGIR. LLEGIR ÉS SEGUIR VIVINT I CADASCÚ HO FA A LA SEUA MANERA
02/10/2022 Sandra Cuevas

OCTUBRE 2022

Obrim el desè més de l’any amb aquesta frase de Joan Fuster. Revisem-la una miqueta. Sovint escoltem la idea que quan llegim ens aïllem, ens evadim i, fins i tot, fugim de la realitat que ens envolta. Cadascú ha de mirar-se ell mateix per veure’s llegint i què provoca en nosaltres la lectura. En qualsevol cas, per a Fuster, la lectura és vida i en la mesura que som diferents, aquesta vida lectora és personal i pròpia.

Sens dubte, llegir és viure, per tal com connectem amb els personatges de les històries, amb els sentiments i els fets que els ocorren; amb l’expressivitat i el significat dels mots d’un poema; amb les idees i les reflexions de l’assaig; i també amb els colors i les imatges dels llibres il·lustrats.

Llegir -i escoltar qui ens llig- fa pensar, reflexionar, tenir informació per decidir. La lectura -oral, visual i escrita- és un ingredient bàsic en la construcció de la identitat individual i col·lectiva. Vegem-ne algun exemple. Al llarg de la història, hi ha hagut grapats de llibres prohibits, perquè contribuïen a construir un pensament heterogeni, diferent del de l’ordre establert; perquè posaven en qüestió la norma, hi aportaven altres mirades o, senzillament, la veritat amagada i silenciada. O perquè eren escrits en una llengua determinada. I la llengua és identitat. Per això Carme Junyent diu alt i clar que […] quant parlem de la mort d’una llengua […] parlem d’una de les formes d’extermini més cruel i violenta.

I tanquem amb propostes cinematogràfiques, de lectura i web, per  reflexionar al voltant del vincle entre lectura i identitat. Dues pel·lícules: Qui som els valencians? i Història Estellesiana dels valencians, de Susanna Francés i Vicent Luna i Sirera; dos llibres: La construcció de la identitat, de Josep Fontana, i Valencians sense ADN. Relats dels orígens, de Ferran Garcia Oliver; i dues propostes per endinsar-nos en les xarxes: Joan Fuster: el constructor d’identitats que escrivia per no morir i Vint minuts amb Joan Francesc Mira.