96 159 05 94 — correuclickedu

OUR NAME IS KAHENTIIOSTA

OUR NAME IS KAHENTIIOSTA
24/05/2021 Loli Company

En l’apunt del mes d’abril del nostre calendari us recomanàvem un breu documental d’Alanis Obomsawin titulat My name is Kahentiiosta,  que explica la història d’aquesta jove mohawk de la reserva índia Kahnawake, situada a la província de Quebec, arrestada després de l’aturada armada de 78 dies de la crisi Oka el 1990. Aquesta crisi té l’origen en la protesta dels indis mohawk perquè s’havia aprovat l’ampliació d’un camp de golf a sobre d’un cementeri mohawk, poble originari de la zona que viu en reserves (açò ja dona per a un altre apunt). Si voleu saber més sobre aquest conflicte armat que acaba amb dues víctimes mortals, hi ha força referències a la xarxa. Kahentiiosta va ser detinguda quatre dies més que les altres dones. El seu crim? La fiscal que representava el govern del Quebec no va acceptar el seu nom indígena. Força drets humans són vulnerats en aquest acte: lingüístics, culturals, jurídics…

Aquest és també el cas de la sentència del Tribunal Constitucional francès, que tomba la immersió lingüística en català i en altre llengües minoritzades en aquells territoris de l’estat en què la llengua materna de moltes persones és una altra que el francès. Tampoc no permet de posar als noms i els cognoms grafies que no existeixen en francès. L’argument legal és que l’article 75.1 de la constitució francesa diu que “les llengües regionals són part del patrimoni de França”, però deixa clar que la protecció d’aquestes llengües s’ha de subjugar sempre a l’article 2, que només reconeix com a llengua de la República el francès. “L’ensenyament immersiu d’una llengua regional és un mètode que no es limita a ensenyar aquesta llengua, sinó que consisteix a utilitzar-la com a llengua principal de l’ensenyament i com a comunicació dins el centre”, diu el tribunal, que argumenta que això xoca amb l’article 2 de la constitució. (https://www.vilaweb.cat/noticies/el-constitucional-frances-tomba-la-immersio-en-llengues-minoritzades/).

Malauradament en tenim un altre exemple proper i recent. El de la directora i una mestra del CEIP Mediterrani d’Alacant, que s’enfronten a una demanda de 15 anys d’inhabilitació després d’una denúncia davant la Fiscalia per una circular en la qual, per error, hi havia una part sense traduir en la versió escrita en castellà. Una família es va «sentir ofesa» i va denunciar per via penal la docent i la directora (https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/46325/demanen-15-anys-inhabilitacio-a-la-directora-i-una-mestra-dun-collegi-per-una-circular-en). Aquests fets es remunten al febrer del curs passat, poc abans que ens confinàrem durant dos mesos ben llargs i havent viscut al llarg d’aquests gairebé 15 mesos la vulneració de tants drets fonamentals.

La Declaració Universal dels Drets Humans, La Declaració Universal dels Drets Lingüístics i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics emparen els drets dels parlants de les llengües minoritzades. Ser una llengua minoritària, és a dir, a menys parlants que no una altra, no la fa menys útil, motiu falsament neutre que addueixen sovint els parlants de les llengües majoritàries –que a més, gairebé sempre són les oficials dels estats multilingües. Minoritzar legalment i judicialment una llengua és també una forma de racisme institucional, com ho és vincular el dret al vot al concepte de nacionalitat i no al de ciutadania.

Evidentment, sovint els nostres representants  aproven lleis i normatives que, en principi, tenen intencions positives, de millora. Tanmateix, en un territori plurilingüe hem de garantir els drets de totes les llengües i això suposa que cal implementar les mesures perquè això siga real. Per això els directors i directores dels diverses escola cooperatives com la nostra hem elaborat un manifest per tal de reflexionar al voltant de la LLEI 4/2018, del 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. I ara el compartim amb vosaltres.

Enllaç al manifest