96 159 05 94 — correuclickedu

L’escola on-line, l’escola que abraça

L’escola on-line, l’escola que abraça
11/04/2020 Sandra Cuevas

Tots dos termes contenen la paraula escola, però com són de diferents, l’un de l’altre. Mai com ara, l’escola no havia tingut l’oportunitat d’endinsar-se online, i ara, tenim l’ocasió de fer-ho.

Hem parlat moltes vegades de cognició i emoció i de com de difícil és poder-les deslligar. Sempre van agafades de la mà, i ara més que mai tenim l’oportunitat de veure-ho ben clar.

La importància de la interacció, del retorn, de la mirada, dels gestos…, de tantes coses que formen part del procés d’aprendre.

Per als mestres, aquestes setmanes no han estat una feina fàcil. Els retorns dels alumnes, davant tot allò que se’ls planteja cada dia a l’aula, amb les paraules, amb les mirades, amb els gestos…, ens fa entendre com cadascun d’ells avança.

El retorn d’una feina, per ella mateixa, dóna poca informació de com ha aprés l’infant. La tasca que tenim al davant, quan es tracta d’una activitat en la que tots han de fer el mateix, ens fa veure detalls pel que fa al grafisme, a la netedat, a la polidesa…, però no ens diu cap cosa sobre quin ha estat el procés d’aprenentatge. Quins han estat els neguits, les satisfaccions o els canvis generats.

Darrere de la mateixa feina que veurà la mestra, els escenaris seran múltiples, un per cada xiquet i xiqueta. S’hi amaguen molts dels detalls, que són els que en realitat ens interessen quan volem acompanyar els alumnes en el procés d’aprendre. La mirada, l’expressió de la cara, els gestos, els neguits, ens diuen tant i més, de com allò funciona. Per això, fer de mestres en la distància és una feina difícil.

Ara, me n’adone més que mai de quantes abraçades fa l’escola. Abraçades que ens ajuden a créixer. Gestos de complicitat que ajudaran els infants a fer un aprenentatge segur i de confiança.

Els alumnes són el retorn que facilita el camí dels mestres. Sense tenir-los davant, el nostre camí és més complex. Hem d’imaginar la cara de l’un, allò que dirà un altre, com li deu resultar de fàcil o de complex a aquest altre. Caldrà repensar com fer-ho, des de la distància, per regular l’aprenentatge fet aquests dies, per revertir-ho en una bona experiència.

Sort que ja coneguem bé als alumnes i podem intuir moltes de les coses que passaran.

Els pares i les mares heu estat una peça clau. Heu hagut de fer una pràctica accelerada i “Online” del magisteri a casa, per poder acompanyar els vostres fills i, de vegades, atendre tot allò que els mestres us demanaven. Heu fet un treball acurat, ferm, i heu comprovat que una feina els podia costar més o menys, als fills, per això heu cercat els recursos per poder-los ajudar, heu comptat paraules, heu confegit frases, heu explicat matemàtica, entre més coses del treball de l’escola a casa. A més, sense poder eixir al pati que tant els agrada.

Per un altre costat, la capacitat d’adaptació dels fills a la nova situació ha sigut lloable. Per la capacitat d’autocontrol que els demana, perquè saben que açò que passa és per damunt dels seus i dels nostres desitjos.

El repte que ara vivim fa més visible la importància de la coordinació família-escola. Tots plegats fem una feina ben especial, de la qual n’aprendrem molt. La crisi ens farà créixer; l’experiència d’ara enfortirà els nostres xiquets i xiquetes, i els ajudarà a madurar per afrontar uns altres moments difícils de la vida.

L’escola que abraça, que mira, que escolta, és l’escola que aprèn de les errades, dels encerts, i també dels imprevistos. Quantes vegades no els ho havíem dit, als xiquets i xiquetes, fins i tot de manera retòrica, i ara som dins d’aquesta pràctica més experimental!

 

Creu Planells, tutora de primer de primària