96 159 05 94 — correuclickedu

L’art de contar i explicar contes

L’art de contar i explicar contes
10/02/2021 Emi Pardo

“Fa molt de temps, en un poble de la Safor, una iaia i una néta s’escalfaven a la vora del foc, en les nits fredes de l’hivern. La iaia contava històries de països molt llunyans. Deia que, allà enllà, hi vivien homes i dones que per viatjar pujaven damunt els elefants…”.

Aquestes històries, i unes altres, eren les que em contava a mi la meua iaia. Són de tradició oral i transmeten allò que, molt abans, li havien contat a ella quan era xiqueta. Les narracions orals ens transporten, ens fan volar la imaginació; quan l’entorn nostre més proper desapareix, ens endinsem en l’imaginari. El conte ens inicia a fomentar el plaer d’escoltar, de tenir un temps de calma, ens reforça la confiança i propicia un bon ambient que, en els més petits, potencia l’escolta activa.

Heu de saber que l’art de contar contes no està reservat a uns pocs elegits. De fet, qualsevol persona que li pose ganes i emoció, i tinga en compte unes regles senzilles, pot aconseguir d’explicar contes amb èxit. Cal llançar-se, començar i, a poc a poc, ja ens hi farem uns grans experts.

Quan escoltem una història amb una veu dolça, ens deixem transportar a aquell món imaginari de què us parlava adés, que ens ajuda a abstreure’ns de l’entorn. I tot seguit, ens capbussem en les aigües de la mar, en l’espessor d’un bosc o, fins i tot, viatgem a ciutats llunyanes.

És de gran importància que el narrador vivencie el conte, que el faça seu, que li agrade, ja que és l’única forma d’arribar a l’auditori i fer-lo partícip. Veureu, llavors, com els ulls de xiquets i xiquetes s’obrin i en tindreu l’atenció concentrada en la narració. I només per això, per aquells ulls, paga la pena d’intentar-ho.

El conte és una obra d’art que pretén seduir a qui l’escolta. Fomenta la capacitat d’expressió, de dramatització, d’organització d’idees, si posem ordre en el discurs. Els contes són especialment útils també per a ensenyar llengua, motivar-ne l’ús acurat, alhora que entrena una expressió oral clara. Ajuden a situar-nos en l’espai, en el temps i fan que els infants assolesquen nocions de coneixement bàsic.

Però un conte ha de tenir un esquema, de principi a fi: un inici, un nus o trama, i el desenllaç final. Cal conèixer bé el conte que contarem i explicar-lo sense pressa, amb tranquil·litat, assaborint-lo. I si alguna cosa no la recordem, doncs la podem inventar o transformar. Podeu començar per contes senzills i deixar que qui l’escolta imagine les escenes, els protagonistes, l’emoció… Hem de parlar a poc a poc, deixar uns quants silencis o espais buits, fer algun soroll per crear un clima d’atenció i permetre que els menuts assaboresquen el relat. Si nosaltres hi posem emoció, entusiasmarem els nostres fills. La veu cal que siga suau, reposada; de vegades, això sí, podem variar el volum per trobar un to de misteri i captar l’atenció, possibilitar que els pensaments dels infants viatgen a indrets diferents, perquè aprecien el gran valor de les històries.

D’inicis n’hi ha mil: “això diu que era.., hi havia una vegada… fa molts, molts anys…  molt lluny d’ací…”. Quan ens endinsem en la trama, recordeu que, de vegades, la senzillesa és tan important com mantenir el ritme i la calma, apamar la durada, així com mostrar seguretat, alegria i capacitat d’improvisació. I a poc a poc esdevindrem bons narradors. Gairebé res, eh?

I, sens dubte, hem de tenir ben preparat el desenllaç. Si voleu acabar amb una estructura feta, podeu fer ús d’expressions com Conte contat, conte acabatAixò és tan veritat com que el conte s’ha acabatCatracric catracrac conte acabat

I com bé us he explicat, això era un gos, o potser que era un gat, i aquesta història s’ha acabat.

Què, us hi animeu?

Equip de mestres

Escola Infantil