96 159 05 94 — 638 828 797 — info@escolagavina.cat — clickedu

LA QUARTA POTA: FEM REALITAT L’ESTAT DE BENESTAR

LA QUARTA POTA: FEM REALITAT L’ESTAT DE BENESTAR
06/03/2019 Loli Company
inclusió4t_1-escolagavina
inclusió4t_2-escolagavina
inclusió4t_3-escolagavina

Aquesta setmana 3r d’eso ha iniciat el seu projecte interdisciplinar socials-llengua que s’emmarca en el projecte Una escola per la inclusió.

Helena Ferrando, mare de la classe de tercer i Secretària Autonòmica de Serveis Socials, ha vingut per ajudar-nos a fer una primera reflexió al voltant de l’estat de benestar. Imaginem-nos una cadira. Bé, un projecte de cadira forta, amb quatre potes sòlides que pot sostenir tot allò que hi dipositem. Imaginem que eixa cadira és la nostra societat, tots nosaltres: els qui ara hi vivim, els qui venen d’altres llocs… Sens dubte, voldríem que tots nosaltres gaudírem de l’estat del benestar. Eixa seria la cadira desitjada. I les potes? Doncs en són quatre: la salut, l’educació, les pensions, i la inclusió social o serveis socials. Però, totes les potes, dissortadament no són igual de fortes. Perquè segons ens ha explicat Helena, les normes que serveixen per organitzar la salut, l’educació o les pensions són més sòlides, estan més fixades i sistematitzades. La quarta pota, la de la inclusió social, l’hem d’enfortir.

A més, resulta que tot allò refent a la inclusió social abasta àmbits diversos i ben amplis sobre els quals cal treballar de valent. I els xics i les xiques de tercer, a partir d’ací, han proposat a Helena sobre quins d’aquests àmbits volien parlar.

El primer ha estat la infantesa. Hem parlat de la situació dels menors no acompanyats que arriben d’altres països fugint del terrorisme, de les guerres; ens ha explicat en què consisteixen les acollides d’urgència, els centres d’acollida… En segon lloc, hem reflexionat al voltant de la situació viscuda per les persones migrades. Com Eli, també Helena ha insistit en la idea que una persona No pot ser IL·LEGAL. I de la responsabilitat que té la Unió Europea, anys enrere definida com a model de drets i de valors, perquè la solució no és tancar les fronteres. Ens ha comentat, amb molta emoció, com l’arribada de l’Aquàrius fou un exemple de solidaritat per part dels valencians i de les valencianes, i de molts ajuntaments.

Tot seguit li hem demanat que ens parlara de les polítiques centrades en la dona. D’una banda, hi ha les accions adreçades a empoderar les dones perquè siguen el que volen ser i, de l’altra, aquelles centrades a erradicar el masclisme i el maltractament. Sabeu que segons les previsions en acabar 2019 probablement hagen mort 1000 dones? És una xifra esgarrifosa, aclaparadora i intolerable. És fonamental desenvolupar polítiques de suport i és inadmissible qualsevol proposta que vaja amb la idea de recular en allò en què ja hem fet camí. A continuació hem parlat dels malalts mentals, de com podem treballar perquè la diferència de condicions no supose estigmatitzar les persones amb una malaltia mental. Sempre la diferència enriqueix. També hem parlat de diversitat funcional, de la idea que tots som tots. Tots no som la majoria. I per acabar, ens ha parlat dels prejudicis cap al poble gitano, que també és bastant desconegut per tothom.

Totes aquestes polítiques adreçades a eixa quarta pota necessiten ferramentes i diners, persones i plans d’actuació per ser realitat. I ací entren els impostos. En aquest sentit, hem coincidit a dir que allò més just és que pague més qui més té, i que hem d’anar amb cura i saber on es destinen els diners.

Ha estat un bany de gairebé dues hores que ha permés els xics i les xiques de tercer de connectar allò que han vist en socials amb la realitat més directa. I la xarrada, les mestres n’estem convençudes, els ajudarà a definir el seu projecte i a créixer com a ciutadans/es més justos/es