96 159 05 94 — correuclickedu

LA GUERRA I ELS DRETS HUMANS

LA GUERRA I ELS DRETS HUMANS
07/05/2021 Loli Company
llibertat2-escolagavina
llibertat-escolagavina

La llibertat és una cosa de la qual poques vegades ens solen privar. En molts aspectes em veig lliure i sovint m’obliguen a gaudir d’aquell privilegi. Perquè és el que és, un privilegi que només obtenen aquelles persones marcades per la societat, aquelles que han tingut la sort de ser on són i de ser qui són. Jo el tinc i supose que, si et trobes llegint açò, també el tens.

Parlem de llibertat com podem parlar de drets en general, del dret a viure i del dret a poder ser qui som sense fronteres… a no tenir por i viure en pau.

Ací, a l’escola, parlem d’ells molt sovint. D’alguna forma, ens inculquen el fet de tenir-los presents constantment i, per això, els hi donem les gràcies. Concretament, en la matèria de socials, ho hem fet molt.  De fet ha estat molt bé, perquè hem relacionat la història amb l’actualitat. El contingut d’aquest trimestre era la Primera Guerra Mundial, un dels fenòmens més devastadors de la humanitat i podríem dir que, fins i tot, hem gaudit del tema, perquè, encara que semble paradoxal, quan més aprenem és quan ens toca aprendre de nosaltres mateixos. Hem sigut capaços d’entendre aquells dies i, a més, em tingut l’oportunitat de sentir aquells temps ben a prop, ja que una de les activitats darrerament proposades fou escriure cartes fent-nos passar per soldats esgotats al fons de les trinxeres. Destinàvem la carta a aquella persona que volíem i li féiem creure que prompte arribaríem a casa amb ells, tot i que sabíem com de difícil seria tornar allà.  Amb tota probabilitat, cauríem ferits o qui sap si morts.

Per algun motiu, parlava de llibertat i drets fa poc. Actualment, com ja he dit abans, els escollits mai no som privats d’aquests privilegis. Sovint ens fem passar per persones humils que contribueixen al món, però, potser en el fons, allà on anem, pensem únicament i exclusiva en nosaltres mateixos, en el nostre propi ser. Ara bé, pensem un moment més enllà de la nostra actualitat:  Qui viu allà fora?  Qui ens fa viure bé i per què són ells els altres “escollits” per ser privats de tots els nostres privilegis? Per què hem de ser escollits?

La resposta que pot fer que ens sentim bé seria que necessitem persones de tot tipus.   Som una societat en què cadascú fa la seua feina per agradar a l’altre.

La resposta raonable seria, més aviat, la següent: ningú no és escollit si ningú no escull; ningú no és marcat si aquells que els marquen, nosaltres, ho deixem de fer. Així de trist, però ben cert.

Sense anar-me’n molt per les branques, el que us vull dir és que el fet de relacionar història amb actualitat ens ensenya a construir el futur.

Aquelles persones escollides qui lluitaven en aquelles trinxeres estaven privades d’una vida sencera. No eren lliures en cap sentit. Vivien constantment amb la por, mentre altres els feien pensar que, gràcies a ells, molta gent guanyaria els seus drets. Però la pregunta continua sent:  qui els garantiria a ells aquests mateixos drets? Actualment la situació pot ser molt semblant: som lliures gràcies a altres que no ho són, vivim per altres que no poden viure plenament i som gràcies a uns altres que no poden ser. Però, supose que és hora de deixar-los ser i deixar gaudir a aquelles persones que porten sofrint tota la vida.  És important tenir clar  que és el seu dret.

Nosaltres mentrestant seguirem pensant que la llibertat és quelcom inherent a la nostra existència, que hem sigut escollits i consegüentment l’hem de viure per aquells qui no han estat agraciats amb aquest privilegi. Hem de viure en pau i sense por, perquè ho tenim tot.

Si no tenim tots els drets, no són drets, sinó privilegis.  Tinguem-ho clar sempre.

I tu, has estat escollit per gaudir-los?

 

 

Obdúlia Fernández Sena