96 159 05 94 — correuclickedu

“JUSTÍCIA, MEMÒRIA, VERITAT I GARANTIES DE NO REPETICIÓ”

“JUSTÍCIA, MEMÒRIA, VERITAT I GARANTIES DE NO REPETICIÓ”
01/07/2021 Sandra Cuevas

JULIOL 2021

Aquesta és la frase amb què Aràdia Ruiz va sintetitzar allò que reclamen les víctimes de greus violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. Aràdia, antiga alumna de l’escola, és llicenciada en Dret i Criminologia per la Universitat de València. Forma part de la cooperativa El Rogle Mediació i Advocacia, on s’ocupen de la defensa dels Drets Humans en dos vessants: el dret a l’habitatge i el dret de les víctimes del Franquisme, que és un delicte de lesa humanitat. A més, fan estudis de recerca i també mediació.

L’estat espanyol manté vigent una Llei d’Aministia que s’aprova sis anys després de ratificar el Pacte de Drets Civils i Polítics, el contingut del qual és totalment incompatible amb el que diu la Llei d’Aministia, que diu que els crims del Franquisme no es poden jutjar. Però els crims de lesa humanitat, com aquests, no prescriuen i no poden quedar impunes. De moment, però, totes les querelles interposades als jutjats de Paterna, on hi ha 2238 persones soterrades, han estat arxivades. Es tracta de persones pertanyents al bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola i de represaliats durant la dictadura franquista.

A l’Estat Espanyol hi ha hagut 300 camps de concentració i ben poc se’n sap. No hi hagut l’interés de fer-los visibles i condemnar-los com a Alemanya. Ara hi ha garatges al damunt, edificis, parcs, carrers… L’amnèsia i l’oblit són estratègies deshumanitzadores que no hem de permetre.

Tenim dret a expressar el que volem (art. 18), a la llibertat d’opinió i d’expressió, a intercanviar idees amb les persones d’altres països sense que les fronteres ens ho impedesquen (art. 19), a reunir-nos de manera pacífica amb qui vulguem (art. 20). Això sí, cap estat, cap grup, cap ésser humà, pot utilitzar cap principi d’aquesta Declaració per suprimir els drets i les llibertats que s’hi proclamen (art 30).

Al mes de juliol reivindiquem altres referents que lluiten o que han lluitat per la llibertat d’expressió i en molts casos han estat condemnats per la justícia dels seus països. És el cas de Nasrin Sotoudeh, advocada i activista defensora dels drets humans, i condemnada a 38 anys de presó i 148 fuetades per defensar els drets de les dones a Iran. I el del periodista khaled Drareni, que també patí presó exercir la seua professió. I també el de l’intel·lectual xinés Liu Xiaobo, activista dels drets humans a Xina, també pres polític, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2010.

Angela Davis (activista feminista afroamericana), Pepe Mújica (polític i expresident de l’Uruguai) o Tawakul Karman (activista iemenita pels drets humans i premi Nobel de la Pau el 2011) són tres exemples més de defensors dels drets civils, entre d’altres el de la llibertat d’expressió.

La lectura, el cinema i la xarxa poden ser font d’inspiració per reflexionar al voltant de la importància d’aquest dret tan fonamental. Si voleu llegir, heus ací dues referències: La paraula contrària, d’Erri de Luca, i #FakeYou, de Simona Levi i altres. Ara bé, si preferiu el cinema, us proposem Fills del silenci ,de Rosa Brines, i Good Night and Good Luck, de George Clooney. I si al remat, us submergiu en la xarxa, dos referents més: Xnet i la Delegació de la Memòria Històrica.