96 159 05 94 — correuclickedu

Jugar per aprendre

Jugar per aprendre
26/01/2021 Emi Pardo

jugar per aprendre_escola_gavina_infantil

Des d’edats primerenques existeix una relació de diversió-aprenentatge en el joc, que ens mostra allò que és evident: jugar és aprendre. Només necessitem observar durant una estona el joc d’uns infants per adonar-nos de la força i del poder que té.

El joc contribueix a descobrir, a conèixer-se, a conèixer les altres persones,  l’entorn i és un mitjà per a l’integració cultural. És bastant evident que el joc és una font inesgotable d’aprenentatges importants, tant per al desenvolupament dels infants com per a dotar-los d’estratègies per tal d’enfrontar-se a la vida dels adults.

És per aquesta raó que podem afirmar que el joc és autoconeixement perquè mitjançant les situacions que s’hi donen mostrem emocions i maneres de ser i d’actuar que formen la personalitat de cada infant. És socialització, perquè des d’edats primerenques els ajuda a establir relacions amb la família, amb altres adults i amb els seus iguals. Estableix vincles d’afecte i ajuda a desenvolupar el sentit de pertinença.

A més a més, és acceptació: el joc és important per tal d’acceptar-nos, acceptar  la resta i acceptar les normes establertes al nostre entorn. Ens ajuda a resoldre conflictes, a estimular el desenvolupament cerebral, el pensament i el raonament alhora que regula les emocions.

“Quan em pregunten què he fet avui a l’escola conteste, ‘Jugar’. Aprenc mentre jugue. Aprenc a disfrutar i a triomfar en el meu treball. Avui sóc un xiquet i el meu treball és jugar”. Anita Wadley, 1974.

Al llarg del dia, les i els nostres infants realitzen aquesta gran tasca. Jugar és l’únic que han de fer i nosaltres com a persones adultes hem de ser conscients i valorar-ho; per tant, hem de respectar aquest temps de joc, donar espai per a dur-lo a terme i potenciar-lo.

Quins tipus de jocs podem oferir a les i els nostres infants i quins avantatges hi trobem?

  1. Joc lliure, potser el més important. Es crea a través de l’espontaneïtat i la total llibertat. Imaginació, creativitat, fantasia. No hi ha normes, no existeix res estipulat, no es dona per situacions viscudes, està en el seu imaginari i reforça la seva personalitat.
  2. Joc simbòlic. Aquest joc simula situacions i representació de personatges del seu entorn. Permet a l’infant entendre allò que escolta, observa i sent. Estimula la creativitat, la imaginació, la fantasia i la convivència amb els seus iguals. Durant aquest joc exterioritza i canalitza les seves emocions i ajuda a superar frustracions. Aprèn regles de convivència.
  3. Joc constructiu. Blocs, jugar amb arena, dibuixar. Ens permet treballar la creativitat, la motricitat fina, l’organització espacial, la solució de problemes…
  4. Joc normatiu. Jocs amb regles establertes. Jocs tradicionals, populars, de cartes, de taula… Els ajuden a aprendre a conviure, a complir certes regles i no fer trampes. A entendre la importància de les normes per al bon desenvolupament del joc.
  5. Joc funcional o motor. Els aprenentatges que afavoreix són el moviment motor, control del propi cos, orientació en l’espai, ritme, millorar l’equilibri, relació amb els altres.

És important poder oferir un ventall ben ample de jocs però cal prendre consciència del nostre paper. Com a persones adultes hem de mostrar confiança en els nostres infants per decidir a quin joc volen jugar i de quina manera. No privar-los de la seva feina, del seu aprenentatge, dotar-los de recursos per engrandir el seu ser. Ser guies d’aquest important procés, saber quan hem d’estar i quan deixar fer i acompanyar-los, pausadament, per tal d’afavorir i garantir un del seus drets; Dret a Jugar. Jugar per aprendre.

Equip de mestres

Escola Infantil