96 159 05 94 — correuclickedu

II crònica des de Praga: el teatre negre

II crònica des de Praga: el teatre negre
28/04/2017 albert

Cròniques de Praga II: Història i teatre

Dos dies intensos, els darrers. Dimecres de matí vam comprovar l’estat actual del transport públic txec per tal d’arribar al camp de concetració de Terezin, a cinquanta minuts de la capital, perdut entre plantacions i pobles esparsos. Travessàrem el llindar de la seua porta sota una fina pluja i un fred insistent, vora l’una del migdia. El camp, que aprofità un antic bastió imperial, fou al seu temps una presó implacable, centre de mort i també punt de partida de més mort, en els trens que n’eixien periòdicament amb destinació a altres centres similars o encara més sistematitzats en l’extermini, com Auschwitz. Ho vam saber tot de boca d’una guia atípica i entranyable, canadenca i d’un castellà mecànic però molt potable. A la nit aprofitàrem per fer un tomb pel centre de Praga, il·luminat des del pont de Carles IV fins el castell. Aquest, però, no el visitaríem fins l’endemà, durant un matí assolellat entre la catedral, els palaus i el famós carreró de l’Or. El recorregut, que acabà a l’hora de dinar, ens demanava un descans, una pausa. La férem a l’hotel abans del sopar, sempre a hora intempestiva per a nosaltres, al gust de l’Europa central. Ahir era obligat, en tot cas, perquè a les nou i mitja havíem d’estar puntuals a la representació del Teatre Negre, un dels espectacles més típics de la ciutat, que malgrat els anys i els turismes no perd allò que diuen màgia: la llum i la foscor es barregen per a contar històries, en el nostre cas una titulada Aspects of Alice, una interpretació lliure de la famosa de Lewis Carrol. Fou una bona sorpresa per a tots, fins i tot isqueren voluntaris per a pujar a l’escenari. I després la tornada, l’última. I la nit, l’última també. [by carlesfenollosa]