96 159 05 94 — correuclickedu

Idea d’infant i algunes de les invariants pedagògiques de Célestin Freinet

Idea d’infant i algunes de les invariants pedagògiques de Célestin Freinet
10/11/2019 Emi Pardo
  • psico3.escolagavina.infantil
  • psico3.escolagavina.infantil
  • psico3.escolagavina.infantil
  • llums1.escolagavina.infantil
  • llums3.escolagavina.infantil
  • llums2.escolagavina.infantil
  • llums1.escolagavina.infantil
  • jug3.escolagavina.infantil
  • jug2.escolagavina.infantil
  • jug2.escolagavina.infantil
  • fer4.escolagavina.infantil
  • fer3.escolagavina.infantil
  • fer2.escolagavina.infantil
  • fer1.escolagavina.infantil
  • fabrica3.escolagavina.infantil
  • fabrica2.escolagavina.infantil
  • fabrica1.escolagavina.infantil

L’escola sempre està en moviment. Des de l’inici de curs apareix la necessitat d’adaptació de grans i menuts als canvis: lligams, cohesió en el grup de referència i creació de nous vincles, atenció a les famílies, organització de les mestres que ens acompanyen en el dia a dia, investigar el contingut del nom escollit com a tret identificador de cadascun dels tres grups, els espais canviants, els materials diversos,..  Tot un recorregut fet amb la consciència pedagògica dels grans referents d’infància com són per a nosaltres Loris Malaguzzi (l’infant i el mestratge), Emmi Pikler i Bernard Aucouturier (el moviment lliure), Maria Montessori (aprenentatge sensorial i autonomia), Paulo Freire, Mario Lodi i Célestin Freinet (pedagodia de la democràcia-infant com a subjecte del present).

 

El curs 2015 a l’escola infantil vàrem iniciar el projecte pedagògic dels ambients d’aprenentatge amb el suport incondicional de les  famílies i de l’escola. Aquesta setmana hem tornat a la pràctica. Ara és el moment de compartir algunes de les Invariants Pedagògiques de Célestin Freinet junt a les nostres reflexions i a la documentació gràfica en el procés d’aprendre i d’ensenyar entre iguals, grans i menuts.

 

L’equip de mestres compartim les invariants pedagògiques en la idea d’infant, de mestra, d’escola, d’espais preparats per a qui els habita… Com construeix l’infant el seu propi coneixement? Com es relaciona? Com és l’entorn d’aprenentatge?.. Ens trobem, dialoguem i ens apareixen dubtes, també contrarietats i seguim parlant i compartint mirades en l’actitud de l’adult que acompanya, les maneres de fer i d’estar presents. També posem consciència i anàlisi en la societat que compartim, en l’entorn més proper i llunyà… i seguim reflexionant per avaluar-nos, per avaluar tot allò necessari per a l’educació d’un infant. Célestin Freinet defineix la paraula Invariant i ens diu que “…és tot allò que no varia ni pot variar, a qualsevol latitud, en qualsevol poble. No pot variar perquè tracta de la naturalesa íntima de la persona…”

 

Aquestes són algunes de les Invariants presents en les pràctiques educatives de l’escola:

l’infant és de la mateixa naturalesa que l’adult

“L’infant pensa, té sentiments, és curiós, i cerca i té capacitats potents per a la recerca i el saber, es defensa, actua, i l’activitat és la característica més important en la seua relació amb el medi en què es desenvolupa, i té capacitat de reacció davant el que se li presenta…”.

El comportament de l’infant depèn del seu estat orgànic, fisiològic i constitucional

“ …cal que l’escola tinga en compte conceptes aplicables, com són el sentit de la diferència, que ha d’exigir la capacitat de donar resposta a la diversitat absoluta i específica de l’infant, els diferents ritmes i temps, els aspectes fisiològics…

A tothom li agrada triar la pròpia feina

“Els continguts del currículum han de ser garantia dels processos de coneixement dels infants. Per això cal partir de l’infant i no del currículum. En conseqüència, els infants tenen dret a un temps i a un espai propis per portar a terme el delicat procés del seu saber, que ha de correspondre a l’aprenentatge de l’exigència, de la capacitat d’organització i de la presa de decisions; qüestions que es troben en l’àmbit de la llibertat personal i del compromís de convivència…”

No és tan natural el joc, en l’infant, sinó el treball

“…Tot sovint, quan diem que un infant està jugant no reconeixem que el que està fent és satisfer determinades necessitats sensorials, motrius, relacionals, lingüístiques…El joc és un mecanisme natural per manipular la realitat que l’envolta, per dominar-la, per construir elements simbòlics bàsics, de valors i de comportaments, per desenvolupar aspectes motrius, relacionals, emocionals i cognitius… No són solament les seues accions aspectes lúdics sinó de treball amb la corresponent càrrega d’esforç i contingència que comporta”.

 

Ara moment per seguir aprenent famílies, infants i escola, trobar l’infant que hi ha a dins o aquell/a que vàrem ser. Seguim mantenint viu el desig d’aprendre, de ser subjecte actiu i d’estar present.