96 159 05 94 — correuclickedu

Els xiquets de 9 i 10 anys i les pantalles

Els xiquets de 9 i 10 anys i les pantalles
31/01/2020 albert

«Si som dels que demanem als fills d’endreçar un armari, l’habitació o l’estudi, per què no li demanem que també endrece la seua vida digital?»

Penseu que per esbrinar si els nostres fills fan un ús adequat d’internet, ens cal consultar els seus correus, watssaps, perfils, etc.? Decidiu què decidiu, caldrà sempre diàleg i confiança pares i fills… D’una altra manera, internet no permet de tenir controlats els nostres fills a casa si no els acompanyem amb confiança. I som capaços de limitar el temps d’ús davant les pantalles?

Som a l’aula nova del pavelló, amb aquest curs de tecnologies i joves, xiquets i tecnologies, que ens imparteix Imma Dasí cada divendres. D’infantil a secundària, cada sessió parcel·la l’edat i els continguts, el curs adreça els millors consells sobre l’ús de pantalles: usos, quantitat d’hores setmanals, seguretat, control parental, guiatge. Sens dubte que les pantalles atrauen els nostres alumnes com no ho fan, per exemple, els mestres amb l’aritmètica (!) o els pares amb els sermons, per a segons quines coses. El joc, la tecnologia, la psicologia, l’atracció, els jocs digitals, el cinema, les xarxes, són fetes per brillar i tenir èxit, almenys per tenir més èxit que la vida analògica o oral.

Però, com és l’Ús d’aquestes pantalles, n’hi ha abús o dependència? ja sabeu, els pares, que el 20% dels joves de 14-18 anys fa abús de les tecnologies. I el nostre fill, és en aquest 20% o no? Com ho sabem? L’adolescència és una etapa de risc en l’adicció a les TIC, sobretot perquè comencen aquest món tan  extraordinari i atraient (ves que l’aigua fresca és bona, però la coca-cola, què?)… Pares, mares, caldrà comunicació i límits, que vol dir control, a més a més de suport i comunicació amb els fills. És bàsic.

Bo i sabent que no podem regular-ho tot, que no podem. No proveu de fer-ho si no voleu perdre’ls o passar-vos 365 dies de l’any enfadats amb els fills i amb vosaltres mateix. Per això, Imma ens fa unes quantes recomanacions: -cal escoltar què diuen els fills, cal ser coherents, clars i positius, caldrà recordar les normes (que han de ser clares) i, si n’hi ha incompliments, n’hi haurà conseqüències.

I ara, a més, heu pensat de fer-vos, ni que siga mentalment, un Pla digital de família que incloga també els vostres usos?, sí, sí, els vostres. I els mestres, garantim que eduquem els nostres alumnes en aquest món/univers? I els pares, tenim un Pla o anem a bots?

Un pla tecnològic amb la família, què vol dir?, com es fa, cal dibuixar-lo? Imma ens passa un vídeo curt, molt curt molt corprenedor com atraient: imatge, música, expressió, estètica… Per preguntar-nos que, igualment que un mòbil pot ensenyar-nos una llengua clàssica, també pot facilitar l’accés a la pornografia: què faran primer els nostres alumnes, els nostres fills? Aprendran llengües o…

L’opinió dels pares i mares sobre l’ús influeix en l’ús. Són recomanables les normes i els límits. Comuniqueu les normes i comproveu que les tenen clares… Serà més fàcil que així es comporten de manera més apropiada. El guiatge, la comunicació i la naturalitat, honestedat, sinceritat de com afrontem amb ells les descobertes… La confiança, no evitarà que estiguen sols en molts moments enmig de la xarxa… Ací és on el nostre paper haurà fet o no una via positiva en la seua educació.

A l’aula hom ha vist un debat en directe de molt d’interés. Eixia el coratge, però també la por, els dubtes, tants dubtes, la inseguretat familiar, bo i sabent que cada família és un univers i els nostres fills ja saben pels planetes que transiten. Fins i tot molt abans que no nosaltres, ells pensen que ho saben… Au, cadascú el seu pla, la seua decisió, el seu atzar, sempre amb confiança, amb sinceritat, amb coherència…

Encara us podeu afegir a l’última part del curs, ara vindrà la secundària i veuràs…