96 159 05 94 — correuclickedu

ELS DRETS HUMANS NO HAURIEN DE SER CAP PRIVILEGI

ELS DRETS HUMANS NO HAURIEN DE SER CAP PRIVILEGI
20/11/2020 Sandra Cuevas

Fa gairebé un any, el 10 de desembre per ser més precisos, publicàrem un escrit en la web per commemorar el 71é aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Parlàrem d’algunes paradoxes intolerables, com ara el fet que les Constitucions que ratifiquen els articles desplegats en l’esmentat document incompleixen bona part d’aquests drets: la Llei Mordassa, els drets de les persones migrants, els recursos insuficients que rep l’administració valenciana per desenvolupar una política econòmica digna i justa, el dret a la salut…

Ves per on, un any més i no només no hi ha millora, sinó que la vulneració creix i s’agreuja! El Tribunal Constitucional ha avalat la Llei de Seguretat Ciutadana, precisament ara que el nostre dret a moure’ns lliurement es veu ben limitat. Tres anys després de la manifestació multitudinària on reclamàvem un finançament més just per als valencians i les valencianes, no hi ha hagut una millora en el repartiment de recursos que venen de Madrid. La justícia, dret inalienable, no és igual per tothom: un dels assassins dels advocats d’Atocha ha eixit de la presó 12 anys abans de complir condemna mentre Jordi Cuixart, malgrat els informes emesos per l’ONU o per Aministia Internacional, és a la presó per exercir el dret a la llibertat d’expressió (article 19 de la DUDH); o centenars de migrants, sense distingir-ne l’edat ni la possibilitat d’aplicar-los el dret d’asil, són expulsats incomplint novament els drets més bàsics.

Vivim amb la cara coberta una pandèmia que ha agreujat encara més l’incompliment dels drets humans més bàsics. I les autoritats que han de vetlar pel benestar de la ciutadania, ens demanen responsabilitat individual, amb independència dels mitjans de què disposem, per fer front a les restriccions socials, econòmiques i personals que comporta aquesta situació.

L’escola no s’hi pot mantenir al marge, perquè els nostres xiquets i xiquetes han de créixer amb el convenciment ferm que els drets humans no són un privilegi que hem de guanyar. A més, la nostra mirada, la nostra reivindicació ha d’eixir de l’escola, perquè som col·lectiu. Enguany dedicarem el calendari als Drets Humans. Ja hi treballem i comptem amb la col·laboració de persones, d’entitats i d’organitzacions que treballen i molt per la seua defensa. Volem reivindicar-los, fer palès que més que mai els drets humans han de ser el nostre full de ruta.