96 159 05 94 — correuclickedu

El teatre total a Torrent: dues experiències des de dins

El teatre total a Torrent: dues experiències des de dins
29/05/2017 Loli Company

“La vida és una obra de teatre que no permet assajos; per això, canta, riu, balla, plora, i viu intensament cada moment de la teua vida… abans que el teló baixe i l’obra finalitze sense aplaudiments.” Charles Chaplin

 

Papallones a l’estómac, la veu tremolosa, eixa respiració nerviosa, purpurina pertot arreu i ganes de començar. Focus i llums de mil colors. Amb pas ferm pugem les escales de l’escenari. Duc un vestit roig amb una faldilla fins als peus. A la meua esquena veig el públic. Gent pertot arreu. Fixe la mirada en un punt. Un focus em banya de llum i comença la funció. Arrasarem.

Sóc Mariana de Sobrarbe, més coneguda com a comtessa de les dolces nits. Enmig de l’escena em quede en blanc, tanta calor!, aqueixa sensació  et recorre de cap a peus i fa que et poses roja con una tomaca. Com deia Chaplin, el teatre és com la vida. Quan vénen situacions complicades i no saps què dir…., doncs improvises i fas el possible perquè no es note. I això faig, continue, com si res haguera passat; la calor desapareix. Però arriba l’última escena i ho hem de donar tot, cantem fins a quedar-nos sense veu, somriem i gaudim d’aquell instant. El temps es para. Sents el públic i aquells aplaudiments que et deixen sense alè. Acaben els nervis i la tensió, i ara dediquem un somriure als presents i sentim la sensació del treball ben fet.

Ha sigut la meua darrera actuació en aquest grup de teatre. Ha sigut una gran experiència. En aquests dos anys he perdut la vergonya i he aprés disciplina. Han caigut llàgrimes, però també hem rigut moltíssim. Avui, per un moment, ens hem sentit nosaltres, ens hem sentit lliures. Ens hem sentit actors.

Mariola Garrido Penella 4t d’ESO

 

Com va dir Arthur Miller, “el teatre és tan infinitament fascinant, perquè és molt accidental, com la vida”. I això és el que pensàvem el grup de teatre, que el que passara el dia de l’actuació a la Mostra de Teatre de Torrent seria inoblidable i que l’únic que havíem de fer era gaudir damunt l’escenari. Tan se valia si ens equivocàvem: sabíem que ho havíem donat tot durant l’any. La clau era eixir fora de les teles negres, posar-nos en el paper del personatge i menjar-nos el món. Perquè som un grup i entre tots podíem treure endavant un projecte brillant.

Dimarts passat, quan vaig pujar a l’escenari, el meu cor anava a cent, estava molt nerviosa, igual que tots els meus companys. Quan vaig creuar les teles negres tenia clar què volia fer: donar-ho tot, fer-ho el millor possible. Ho vaig fer.

La veritat és que em vaig sentir molt bé a l’escenari, molt segura. Amb això em quede. L’any que ve trobaré a faltar el taller de teatre total.

Anna Mora Zarate

4t d’ESO

teatretotal2-escolagavina