96 159 05 94 — correuclickedu

EL FUTUR PERTANY A AQUELLS QUE CREUEN EN LA BELLESA DELS SOMNIS

EL FUTUR PERTANY A AQUELLS QUE CREUEN EN LA BELLESA DELS SOMNIS
01/12/2021 Sandra Cuevas

DESEMBRE 2021

Això ens diu Eleanor Roosvelt.  Amb aquesta frase tanquem el nostre calendari i l’any 2021. Sens dubte 12 mesos intensos arreu del món, que és casa nostra. Desigualtats: cada cop les persones riques ho són més i als països on el nivell de pobresa és més gran, hi ha un nivell més alt de superpoblació; els països anomenats rics envellim, i alhora les polítiques migratòries es resisteixen que les persones que venen d’altres països, i que hi viuen, hi treballen i tenen fills, esdevinguen ciutadans de drets; violència de gènere, violència lgtbi, racisme. El dret a la salut no està garantit per tothom arreu del món. Què hi ha del dret a l’autodeterminació dels pobles i de les persones? I seguim. Consum excessiu i benefici immediat: el capitalisme aferrissat que ens convida, com si fos una necessitat, a comprar, utilitzar i renovar a ritmes vertiginosos, i a esgotar els recursos d’un planeta, la Terra, que brama i ens diu dia rere dia que hem d’atendre l’emergència climàtica. Llocs de treball precaris, sovint especialitzats però mal remunerats; i un bon grapat, com aquells vinculats a l’àmbit de les cures, desprestigiats i mal regulats.

Això sí: davant les dificultats, no s’hi val el pessimisme, ni l’apatia, ni el campi qui pugui. Perquè aquesta és la recepta perfecta perquè ens llancem de cap a l’individualisme i el carpe diem del jo. Front l’ara i prou, proposem viure el present i construir el futur. I a l’escola hem de parlar de tot plegat: del present i del futur; de la manca d’equitat i de les dobles vares per mesurar; de les emergències socials i de les sinèrgies a construir.

L’article 30 tanca la DUDH. És la cirereta d’un document farcit de propòsits i de compromisos que un gran nombre d’estats han subscrit. Però a hores d’ara és massa evident que l’incompliment i la vulneració de drets és flagrant. Aquestes són les paraules que tanquen la Declaració i alhora ens retornen a l’inici: Cap Estat, cap grup, cap ésser humà, pot utilitzar cap principi d’aquesta Declaració per suprimir els drets i les llibertats que s’hi proclamen. Així doncs, ens sorgeixen un grapat de preguntes: com pot ser, doncs, que tants milions de persones no hagen rebut el vaccí de la COVID19 i hi haja milers de dosis que poden caducar? Per què a les universitats milers d’estudiants poden seure sense distàncies i els adolescents han de seure a 1.2 m de distància? Per què a la televisió veiem el públic d’esdeveniments esportius sense mascareta i els nostres alumnes al pati han de dur-la, tenint en compte que a l’escola vetlem tots els equips perquè siguem un espai segur? Vivim una situació de salut greu, que afecta tothom i sovint sembla que els criteris no són els mateixos per a totes les persones. Hi ha qüestions de dret que se’ns escapen.

Tanquem, novament, amb propostes cinematogràfiques, literàries i de lectura en xarxa. La nostra reflexió no ha d’acabar ací. Us proposem dues pel·lícules: Rapsòdia en agost (Hachigatsu no kyōshikyoku), d’Akira Kurosawa, i Everyday rebellion, d’Arash & Arman T. Riahi; i dues lectures: Per què els drets humans? De Javier Lucas (director) i La invenció dels drets humans, de Lynn Hunt; i per acabar, dues referències per endinsar-se en la xarxa: El futur dels drets humans amb Pepe Mújica i la Declaració Universal dels Drets dels Infants.

Wangari Maathai  ens va dir que “El món necessita una ètica global amb valors que donen sentit a l’experiència de viure”: aquesta és la darrera frase del calendari i un full de ruta per seguir un camí que hem de construir junts.