96 159 05 94 — correuclickedu

El botànic salvat, article de Carme Miquel*

El botànic salvat, article de Carme Miquel*
04/05/2017 albert

La bellesa del jardí es fa molt evident en primavera quan els matisos de la verdor lluixen més intensos i taques de tots els colors esguiten els massissos vegetals. El passeig calmat ompli els sentits de sensacions plaents, molt profundes després de la pluja. Perquè de la terra mullada emana una sentor penetrant i les plantes aromàtiques, des del lloc que hi tenen assignat, afegixen puntets de perfum en l’ambient. En altres espais, els tres Ginkgo biloba que hi ha al jardí, continuen perpetuant-se com espècie més antiga del planeta que, per allà per terres de la Xina, va coexistir amb els dinosaures. Un poc apartat, l’Ombú, de branques acollidores que conté espurnes de la Pampa argentina, desplega la seua ombra, mentre que l’extraordinària floració de l’asiàtic Arbre de l’amor atrau els insectes i els ocells. L’esclat de vida bella que ompli el Jardí Botànic de València i l’interés i la funció científica d’aquest espai, ara estan definitivament preservats. Perquè les tres torres de vint-i-un pisos que, com gegants amenaçadors pretenien enfonsar les seues arrels de formigó en aquelles terres, ja no hi seran. I no aturaran amb l’ombra de les seues altíssimes parets, els raigs solars que cada dia besen les plantes ni barraran el pas del ventet que de tant en tant engrunsa les rames. Ha passat el perill i els terrenys que havien d’ocupar aquells tres gegants de ciment, ja són propietat municipal i estan qualificats com a zona verda. Amb això, el jardí Botànic s’ha salvat d’una possible degradació i ha recuperat zones per a les persones, mentre València ha salvat de l’especulació uns espais i va fent camí cap a un model de ciutat més humana i més bonica.
Aquesta situació per la qual ara ens felicitem, no ha sigut un regal, bé que ho sabem. Ha sigut el resultat d’una lluita intel·ligent i continuada d’unes persones integrades en una plataforma ciutadana emblemàtica, “Salvem el Botànic”, que des que es va conéixer l’esmentat projecte urbanitzador l’any 1995, han estat plantejant accions de tot tipus per “recuperar ciutat”. Han sigut vint-i-dos anys de bon fer, d’arribar a la ciutadania a través d’actuacions evidenciadores i amb explicacions raonades, de replegar signatures, d’atraure complicitats, d’acudir als tribunals, d’aportar solucions possibles, de demandar i d’intentar convéncer. Missió acomplida, diuen ara la gent del “Salvem” amb la satisfacció d’una lluita guanyada en benefici de tots. Però amb el convenciment que la tasca continua perquè són moltes les agressions urbanístiques que modelen les ciutats segons els interessos especuladors i en contra dels interessos de les persones. I als valencians ens queden molts espais per salvar. Amb el Botànic com exemple de lluita, continua la tasca de recuperar ciutat.

 

*Carme Miquel és mestra, membre del Moviment Cooperatiu d’escola Popular (moviment freinet del País Valencià). Escriptora. Va regalar el llibre “Un estiu a la Marina” als alumnes de l’intercanvi MatadeJonc&escolagavina

Aquest article ha sigut publicat en el diari Levante el 2 de maig de 2017