96 159 05 94 — correuclickedu

De nou, al país blanc.

De nou, al país blanc.
02/02/2022 Sandra Cuevas

Sembla que la humanitat no acaba d’aprendre dels seus errors, sembla que ja tot s’hi val… Sembla que som afortunats d’haver nascut on ho hem fet i sembla que hi ha persones al món que estan predestinades a viure experiències que mai no havien de viure.

Sembla que tot se’ns escapa de les mans, que no podem controlar allò que abans, potser, sí que pensàvem que controlàvem. Tanmateix, dia a dia tot allò que passa ens fa viure una prova de foc rere una altra.

I ara? Ja hem oblidat el conflicte a Síria? Ja hem oblidat les vulneracions dels drets humans que tenen lloc arreu del món? I llavors, pense: ara, què?

No sols hi ha cada dia notícies ben dolentes des de fa uns anys, sinó també la por que es genera en la societat, arreu del món. Una por que és perillosa… Ens hem plantejat quines conseqüències tindrà tot el que vivim a hores d’ara? Sembla que ho hauríem de fer…

I ara també sembla que Rússia vol fer guerra amb Ucraïna, just quan fa uns dies hem celebrat el dia de la pau i encara no hem esborrat els horrors d’altres guerres que han passat pel món, i que, malauradament han causat tantes morts. Conflictes bèl·lics que han deixat tants infants orfes i sense cap visió de futur.

Nosaltres volem compartir un vídeo que vam fer l’any passat amb el cor de cinqué i sisè. Hi demanàvem la pau i cantàvem a tot arreu que havíem d’obrir portes a totes aquelles persones que hagueren hagut de viure una vida en guerra o que, per uns motius religiosos, polítics o econòmics, potser, hagueren hagut de canviar les seues vides…

Sembla que al país blanc ens costa aprendre dels errors, de la vida, de la pau. No us sembla?

Ferran Aleixandre i Barreda