96 159 05 94 — correuclickedu

Darrera crònica de l’intercanvi Escola Gavina – Mata de Jonc

Darrera crònica de l’intercanvi Escola Gavina – Mata de Jonc
22/04/2018 Loli Company

I vet ací que arriba el darrer dia del nostre intercanvi amb l’escola amb Mata de Jonc. El nostre darrer dia a Mallorca. I quin dia, tu!

Arriben cansats: la nit anterior fou intensa amb la festa a l’escola i després cadascú a la seua casa amb la família i el germà/germana d’acollida. Ja hi hagué plors i emocions desbocades. Com diria el gran mag Gandalf: no us diré que no ploreu, car no totes les llàgrimes són amargues…

A poc a poc, i després de la tradicional reunió organitzativa del matí, a recollir la carmanyola del dinar i cap a l’autobús. La nostra destinació és el port esportiu de Port Adriano (Calvià). El matí és radiant. D’oratge esplèndid com tots els que ens han tocat durant aquesta setmana. Malgrat tot, el fred de l’aigua comença per desanimar a alguns/algunes. Al llarg del dia el que costarà és traure’ls de l’aigua, de la platja o de sobre dels diversos “objectes” flotants sobre els quals naveguen.

 

Les activitats previstes són navegació de vela, pàdel surf (o surf de pala) i caiac. La humilitat dels nostres vehicles contrasta amb el luxuriós volum dels iots que amarren en aquest port. Parlem d’embarcacions privades de la mida d’un ferri petit, que omplin tots els amarres d’aquesta marina de nova planta (la seua construcció és relativament recent; és l’últim port construït a la Mediterrània, el 2012). Allà tenen la base d’operacions les empreses que ens proveiran de les activitats aquàtiques.

Ja sabeu com va tot això: enormes gàbies on pengen tot de neoprens, jupetins salva-vides, escarpins, rems de pala i dels de doble pala… I allà que ens teniu pegant crits per a imposar un poc d’ordre i de trellat per damunt de tanta excitació jovenívola, de tanta hormona desencadenada, cossos joves i plens d’energia. Ja sols el bikini o el banyador els separa de l’estat natural i salvatge propi d’eixes edats. Però el mono de neopré els dota d’un exoesquelet que gairebé no els deixa caminar. Tanmateix serà d’agrair per quan caiguen de la taula de pàdel surf (caiguen o es tiren, que pot passar que s’inventen autèntiques batalles navals, entre crits i rialles).

La navegació de vela, suau, amb una mar en calma i un vent fluix que, de tota manera, unfla els draps i obliga a tensar els caps de la botavara. I a bona velocitat fem una volta per la bocana del port i la zona de la Cala de Ses Penyes Roges. Bones sensacions, molt bones.

vaixell-matadejonc-escolagavina

Pel que fa al pàdel surf, després d’un breu curset d’instrucció sobre com han de fer la remada perquè l’impuls siga eficaç; o com han de variar palades a babord i estribord per regular la direcció… a l’aigua: Comencen per eixir de genolls sobre la planxa, per a poc a poc anar guanyant en equilibri i velocitat. En minuts, uns experts. Després, les batalles navals.

paddel-matadejonc-escolagavina

El caiac (com sabeu aquella espècie de piragua però de banyera oberta al cel), biplaça. Demana coordinació dels remers per tal que l’impuls siga eficaç i la direcció vaja ben recta. Això tambñe requereix del breu curset. I a navegar!

Com que els alumnes estan dividits en quatre grups, roten per les activitats, de forma que sempre hi ha un grup que s’està a la platja (Cala de Ses Penyes Roges), d’aigües netes i fresquetes. I així i tot, una pilota de rugbi que no se sap qui ha dut fa la diversió dels més moguts/mogudes.

plataja-matadejonc-escolagavina

Fem dos torns de matí; dinem una amanida d’estiu (amb un arròs que ens para d’allò més bé, amb la calor que cau), i continuem amb els dos torns de la vesprada. En acabar, i després de fer el retorn de jupetins, rems, neoprens i la resta de coses, a l’autobús i cap a l’escola.

Passem la vesprada amb les famílies, tractant de fer les compres que falten o acabant de preparar les maletes. A les set o set i poc, cap a l’aeroport. Allà sí que hi ha tot d’emocions ja desbordades. Abraçades i més abraçades fins a assegurar-se que no n’ha quedat cap per abraçar. Besades, paraules, llàgrimes. Per un moment no hi ha pressa de facturar, de passar els controls de seguretat. Als matajonquers els faltà saltar-se el control per seguir amb els seus companys. El plor, ja incontrolable… Només la barrera amb no-retorn que representen els arcs de seguretat aconsegueix que passem, també nosaltres, eixe punt de no-retorn.

avió-matadejonc-escolagavina

Un vol tranquil (sense bamps, a diferència de l’anada), ràpid (eixíem amb retard i arribàrem d’hora)… I un temps per pensar sobre tot això que acabàvem de viure. Únicament sensacions molt positives i un neguit, la paradoxa d’anar a Mallorca per la llengua comuna que ens uneix i tornar sense que pràcticament cap alumne en cap de les seues interaccions utilitze aqueixa mateixa llengua. Però eixa és ja una altra història.