96 159 05 94 — correuclickedu

Crònica. 1r i 2n de l’ESO també visiten Xàtiva

Crònica. 1r i 2n de l’ESO també visiten Xàtiva
21/10/2021 Loli Company
Amb motiu de les celebracions pel 9 d’Octubre, els grups de 1r i 2n de l’ESO hem visitat Xàtiva, ciutat monumental, molt lligada a la nostra història com a poble. En aquest sentit, la nostra primera parada, a l’albereda, fou per a posar en context els nostres alumnes: no visitaven una població valenciana qualsevol. En la primera parada els va quedar clar. A un dels museus de la ciutat, a la primera planta, hi ha un quadre especial: està al revés. És, efectivament, el preu que ha hagut de pagar des de fa unes dècades Felip V, rei Borbó d’infausta memòria a Xàtiva. La va manar cremar i li va canviar el nom per San Felipe. Els xativins no obliden.
Després vam visitar el nucli històric. els seus palaus, els seus pòrtics, les seues places. La del mercat estava molt animada a eixes hores del matí, terrasses i paradetes compartien espai amb els repartidors i els operaris que la decoraven per a la jornada medieval que se celebrarà en els propers dies. A l’altra banda ja es veia la col·legiata, la immensa església que es va fer alçar en temps de la Contrareforma, mostra de poder i de voluntat: la voluntat de ser seu episcopal. Xàtiva no va aconseguir mai tindre catedral, però li ha quedat un edifici de blanc nuclear i presència imponent.
La tercera parada fou l’ermita de camí al castell i el monument a la pilota. El paisatge des d’allà, amb les comarques de la Costera i la Ribera clarament dividides, ja evidencia la importància estratègica que sempre ha tingut Xàtiva. És per això, clar, que el seu castell és tan famós. I allà vam pujar.
La costera no és pronunciada, però sí que és sostinguda. És un camí calmat entre arbres, en ziga-zaga, que només al final assoleix la porta principal de la fortalesa. A dins, la plaça d’armes, les muralles enfilades a la part més alta de la muntanya… i la cel·la on van tancar el pretendent Jaume d’Urgell. El castell fou, doncs, una bona oportunitat per a continuar l’explicació de la nostra història: el Compromís de Casp, que acabà amb l’Urgell allà empresonat, les Germanies, on tingué un paper fonamental, la Guerra de Successió, en la qual rebé les canonades borbòniques… Tot seguit, tocava dinar. Ho férem a l’ermita, a mig camí entre el castell i el raval. Fou el premi final.