96 159 05 94 — correuclickedu

Converses amb les nostres dones

Dimarts 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona de Treballadora i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia aprofitat per reivindicar el feminisme i commemorar la lluita de la dona per la seua participació en el camp del treball i en la societat en general en igualtat de condicions i de drets.

En secundària n’hem parlat des de diverses àrees i des de les tutories. Tenim ben clar, a més, que no és qüestió d’un dia i que fer repàs de tot allò aconseguit per les dones que han viscut abans que nosaltres és fonamental en un doble sentit: d’una banda, perquè se n’ha de fer el reconeixement i, de l’altra, perquè podem acarar aquesta tasca desenvolupada per veure’n les diferències i tot allò que cal aconseguir encara -a casa nostra i arreu del món.

Des de l’àrea de llengua, en els quatre cursos de secundària hem vist les entrevistes fetes al diari ara.cat, projecte que duu per títol Les nostra sÀvies. Us el recomanem. Després, hem llançat la nostra proposta de xarrar amb les sàvies del nostre voltant: mares, iaies, ties, dones que ens han cuidat al llarg de la nostra infantesa…

En aquest espai compartim el treball fet i el reconeixement a les dones que hi apareixen.

Lucia Contreras Navarro conversa amb la iaia

Mireia Ferrer i Pardo conversa amb la iaia

Blanca Ridaura Nemesio conversa amb la seua àvia

Nelo Chardí  conversa amb la seua iaia

Vega Méndez  conversa amb la seua iaia, tia i cosina

CONVERSES EN FORMAT TEXT

CONVERSA AMB LA MEUA IAIA per Noèlia Ortí Regal – 1r ESO

 

1- A quina edat et vas independitzar? Com ho feres?

Em vaig independitzar als 25 anys. Quan em vaig casar, vaig decidir independitzar-me.

 

2- Quina relació tenies amb el teu pare?

Tenia una relació molt bona amb els meus pares. I no discutíem.

 

3- Com era la teua vida als 14 anys?

En 14 anys em vaig ficar a treballar en un magatzem.

 

4- Quines diferències creus que hi ha entre la teua època i la meua?

Quan anava a l’escola, quan tocava educació física anàvem al barranc a fer educació física. En la meua època es parlava més en castellà que en valencià.

 

5- Com veus que ara les parelles no es casen?

Que està bé, però abans no tenia llibertat per anar a soles amb el teu home i ara pots fer el que vulgues.

 

6- Creus que ha millorat la situació de la dona?

Abans havies de fer el que els teus pares volen.

 

7- De jove et van parlar de la regla i de la sexualitat?

No es parlava de la regla ni de la sexualitat.

 

8- Veus canvis respecte de la idea de feminisme?

No veig canvis

 

9- Quin era el teu objectiu vital quan eres jove?

Passar-ho bé en els amics i també amb el seu home.

 

10- Vas poder escollir el que volies estudiar?

Sí, però el que es podia en eixa època.

 

11- Has pogut treballar del que volies?

Sí.

 

12- Què poden fer ara les dones que abans no podien fer?

No es podia anar a soles pel carrer amb el nòvio i si volies anar algun lloc amb el teu nòvio t’havia d’acompanyar algú; no com ara, que pots anar amb el teu nòvio on vulgues i podem anar a soles.

 

13- Creus que les dones són més vulnerables?

Abans feien el que deien.

 

14- Què és el que més admires de les dones del teu entorn?

Que fan les coses que abans no han fet.

 

15- T’has manifestat mai pels drets de les dones?

A la meua edat no es feia la manifestació de les dones.

CONVERSA AMB UNA DONA

ENTREVISTA A LA MEUA TIA – Per Alfons Juan Fuente

Entrevistador: Alfons

Entrevistada: Mavi

Alfons: A quina edat et vas independitzar? Com ho vas fer?

Mavi: Em vaig independitzar al voltant dels 25 anys quan vaig trobar feina. El primer que vaig fer fou avisar Els meus pares i al cap de poc me’n vaig anar a viure amb la meua companya d’estudis.

 

Alfons: Quina relació tenies en aquell moment amb ton pare?

Mavi: La relació amb mon pare fou i és excel·lent. Ell em va ajudar molt. Malgrat haver viscut una època molt complicada, era una persona molt oberta i progressista que ens va ajudar molt al meu germà i a mi, sempre tractant-nos per igual.

 

Alfons: A la teua família hi havia diferències entre homes i dones?

Mavi: No. Com ja he dit abans, mon pare ens va tractar al meu germà i a mi per igual, i tots havíem d’ajudar en la casa.

 

Alfons: Com era la teua vida durant l’adolescència?

Mavi: Era una època molt intensa. Jo estava a la banda del poble i anava a molts actes. A més, passava molt de temps a l’institut i al conservatori.

 

Alfons: Quines diferències creus que hi ha entre la teua generació i la meua?

Mavi: La nostra generació estava més polititzada i eixíem més a reivindicar drets i lluites.

 

Alfons: Què opines del divorci?

Mavi: Estic totalment a favor, és una decisió personal o de parella, i no hi ha res més bonic que ser el que tu vulgues.

 

Alfons: Com veus que ara les parelles no es casen?

Mavi: Perfecte, em pareix molt bé. Ara, tal com està la llei, només ho veig necessari si tens fills o en vols tenir.

 

Alfons: Creus que ha millorat la situació de la dona?

Mavi: Pense que actualment encara queda a fer, però s’ha millorat molt des dels començaments de les reivindicacions.

 

Alfons: De jove et van parlar de la regla i la sexualitat?

Mavi: De la sexualitat no em van dir res i de la regla, l’única que em va parlar fou ma mare.

 

Alfons: Veus canvis respecte de la idea de feminisme?

Mavi: Sí, s’ha polaritzat. Hi ha més vessants i opine que abans les dones estàvem més unides. Però és normal perquè hem aconseguit moltes coses i la idea ha madurat.

 

Alfons: Vas poder escollir el que volies estudiar?

Mavi: Sí, sense cap problema.

 

Alfons: Has pogut treballar del que volies?

Mavi: Sí i estic molt contenta.

 

Alfons: T’has manifestat mai pels drets de les dones?

Mavi: Des de sempre, però sobretot al voltant dels 90.

DIA DE LA DONA. CONVERSA AMB LA MEUA MARE

Alba Cano Valiente – 1r ESO – B

 

1- A quina edat et vas independitzar?

Jo em vaig independitzar als 26 anys, quan em vaig casar.

 

2- Quina relació tenies amb el teu pare?

Molt bona relació, perquè tenim moltes coses en comú i sempre estava amb ell.

 

3- Com era la teua vida als 12 anys?

Jo a eixa edat ajudava els meus pares en un restaurant que tenien i als 14 anys vaig deixar d’anar a l’institut, i després vaig tornar a estudiar.

 

4- Quina diferència creus que hi ha en la teua generació i en la meua?

Jo crec que hi ha bastant diferència, perquè jo vaig començar a treballar molt prompte i avui en dia han canviat moltes coses en molts aspectes.

 

5- Què opines del divorci?

Que és una decisió que en el moment que la prens, es pot passar malament, però si dues persones no es volen o no arriben a entendre’s potser és millor divorciar-se per estar els dos millor.

 

6-Com veus que ara les parelles no es casen?

Ho veig molt bé, perquè cadascú està en el seu dret de decidir si es vol casar o no.

 

7- Creus que ha millorat la situació de la dona?

Jo pense que sí, perquè ara hi ha més igualtat.

 

8-Has pogut treballar del que volies?

Al principi sí que vaig poder treballar on volia, però després em varen donar una invalidesa per un problema que vaig tindre al braç.

 

9- Vas poder escollir el que volies estudiar?

No, perquè vaig deixar d’estudiar per a ajudar la família, però després sí que vaig començar a estudiar una cosa que m’agradava. Però no era el que volia estudiar al principi.

 

11- Què és el que més admires de les dones del teu entorn?

La llibertat de poder expressar-te i dir el que realment penses.

 

12-Què poden fer ara les dones que abans no podien fer?

Abans les dones podien treballar en molt pocs treballs i ara en poden en molts més.

Conversa amb una dona. Entrevista a la meua iaia

Quim Torrent i Company, 2n ESO – B

 

-A quina edat et vas independitzar?

Em vaig independitzar en acabar la carrera als 21 anys. No tenia feina.

Però abans d’independitzar-se, estava estudiant a Madrid.

 

-A la teua família hi havia diferències entre els homes i les dones?

Si, la meva mare estava a casa, no podia tenir targeta de crèdit. El meu pare treballava. Però al mateix temps el meu pare volia que estudiara.

 

-Com era la teva vida als 13 anys?

Als hiverns, als matins estudiava i a la vesprada eixia a passejar amb les amigues.

Tots els dissabtes fins als 16 anys anava a confessar-me a l’església, mentre els diumenges anava a missa. Quan em vaig fer major, anava a estudiar a altres pobles.

En estiu no fèiem viatges i ens quedàvem al nostre poble.

 

-Creus que ha millorat la situació de la dona?

La situació de la dona ha millorat bastant comparat amb fa uns anys.

De les meues vint amigues només dues anaven a l’escola.

 

-Vas poder escollir el que volies estudiar?

Jo sí que vaig poder escollir el que volia estudiar. Vaig tenir complicacions perquè la meua mare volia que jo fora mestra i jo no volia.

 

-Has pogut treballar en el que volies?

No del tot, però jo vaig escollir ser ajudant de laboratori un temps fins que me’n vaig anar a treballar d’administrativa a l’hospital LA FE.

 

-T’has manifestat mai pels drets de la dona?

Cada any vaig a la manifestació de València.

 

-Què poden fer les dones ara que no podien fer abans?

Abans les dones no tenien targeta de crèdit i per tenir-la els homes havien de firmar un document.

 

-Creus que les dones són mes vulnerables?

Sí que són més vulnerables per la maternitat o la seua independència

 

Què és el que més admires de les dones del teu voltant?

Que tenen opinions pròpies i que no sempre han de dependre del seu marit

CONVERSA AMB UNA DONA LA MEVA MARE – per Carla Buendia Garrido, 1r ESO

 

1-En la teva família hi ha diferències entre els homes i dones?

Intentem que no hagi diferències entre el homes i dones, però en les feines de la casa ho fa més la dona, encara que en el cas del treball tenen la mateixa responsabilitat.

2-Què opines del divorci?

Doncs hauria de ser una llei que estigues arreu del món, ja que hi ha països on no existeix el divorci.

3-Com era la teva vida als 12 anys?

En aquesta edat la dona treballava a casa fent feina de la llar i l’home, fora de casa

4–Quines diferències creus que hi ha entre la teva generació i meua?

En aquesta època, al contrari de la meva mare, en general, les dones i els homes treballen fora de casa i abans la majoria de les dones treballava fent feines de la llar.

5-Com veus que ara les parelles no es casen?

Una opció igual de vàlida com si es casaren.

6-Creus que ha millorat la situació de la dona?

Si, tot i que encara queda feina a fer.

7-De jove et van parlar de la regla i de la sexualitat?

No, ni a casa ni a l’escola. Era un tema tabú.

8-T’has vist mai limitada per cap home

Mai de la vida, però tinc amigues al voltant que encara

necessiten l’autorització dels seus homes per fer coses.

9-Quin era el teu objectiu vital quan eres jove?

Estudiar una carrera i tenir independència econòmica.

10-Vas poder escollir el que volies estudiar?

Sí, vaig poder escollir el que volia estudiar.

11-Què poden fer les dones que abans no podien fer?
Casar-se entre elles.

 

 

Entrevistadora: Carla Buendia

Entrevistada: Aurora Garrido

CONVERSES DE DONES: Entrevista a la meua mare – Aina Julio Gisbert 3r ESO

 

  • Em vaig independitzar als 24 anys, en acabar la carrera i trobar una feina que em donara independència econòmica. Me n’aní a viure amb la meua parella.
  • Amb el meu pare sempre he tingut una bona relació, d’estima, tot i que de vegades no vam coincidir en la forma de veure la vida i que els dos teníem un caràcter introvertit, sempre ens hem tractat des del respecte i l’amor.
  • Els meus pares a casa tenien definits els rols clàssics home/dona. La meua mare va deixar els estudis per casar-se i va ser mestressa de casa. El meu pare treballava i a casa ni cuinava ni rentava. Als seus fills, dos xics i una xica, els van educar en la igualtat. Tots tres teníem les mateixes tasques a casa i vam poder decidir què volíem fer i estudiar.
  • El divorci, el veig perfecte. De fet, jo no em vaig casar. Solament veig que a nivell legal no tens els mateixos drets si et cases que si no, i per això molta gent que no es casaria ho fa per accedir a tots els avantatges legals del matrimoni.
  • La situació de la dona, històricament sí que ha millorat. Abans la dona es considerava que no tenia ni ànima. Fins al segle passat no podia votar, ni tenia independència econòmica ni podia accedir a estudis superiors o si ho feien era amb certes condicions (per exemple, fins a finals del segle XIX les dones que estudiaven a la facultat de belles arts tenien prohibit accedir a les classes d’anatomia pictòrica, amb models nuus).

A nivell de l’estat espanyol, s’ha avançat moltíssim des que es va acabar la dictadura. Tenim igualtat de dret, que no de fet. També s’ha avançat a nivell social: situacions que abans es veien com a normals, com per exemple molts micromasclismes, ara ja no n’hi tanta permissivitat.

Hi ha països on s’ha retrocedit, com per exemple Afganistan, on les xiquetes tenen prohibit estudiar entre moltes altres qüestions; Egipte, on després d’una època d’avançament s’ha tornat a legalitzar la mutilació genital i fins i tot han arrestat i condemnat a presó dones per penjar fotos i vídeos a les xarxes socials sota el delicte de violar la moral i els valors familiars; o Guatemala, que acaba d’aprovar una llei que augmenta les condemnes per avortar fins a 5 anys de presó.

 

9) De la regla sí que em va parlar la meua mare. Sempre des d’una vessant negativa: parlar de regla era parlar de dolor. De sexualitat a casa no, com a molt per a dir que calia anar amb cura. A l’escola, de sexe em vam parlar en una classe, tot molt anatòmic, molt fred, com una classe de biologia. Per a ser una escola de monges, tampoc no calia esperar molt més. A l’institut ens van donar la típica xerrada on convidaven a una sexòloga, t’ensenyava com es posava un condó i ens feia escriure paperets anònims amb preguntes. Clar, que tenint en compte que la primera vegada que es va descriure l’anatomia completa del clítoris va ser l’any 1998, quan jo tenia 29 anys!!!.  Vaig aprendre de sexologia i sexualitat amb els llibres, les amistats i l’experiència, des del feminisme, i ja de major vaig fer un màster de sexologia a l’Institut Espill.

13) Vaig estudiar el que vaig voler, tot i que, com els meus pares eren “tradicionals” les expectatives cap als meus germans i cap a mi no eren les mateixes. A l’hora de la veritat i a la pràctica, però, mai no em van negar els estudis, al contrari.  Els meus pares amb els anys han evolucionat cap a posicions més d’esquerres i avançades, i en el tema de la igualtat, també.

15)  Des de quan d’abans?. Fa 1.000 anys?. 300?. No me n’aniré tan lluny: Les dones a l’estat espanyol vam poder accedir a la Universitat l’any 1910. Abans del 1910, la dona necessitava un permís especial del Consejo de Ministros per estudiar. Vam votar per primera vegada al 1933… per després entrar a una dictadura i no tornar a votar fins el 1977.  Fins a l’any 1978 la dona no podia obrir un compte bancari, fer-se el DNI o administrar els seus béns sense el consentiment del pare o de l’home. També el 1978 es va despenalitzar l’adulteri i amistançament, i s’aprova la legalització d’anticonceptius. L’avortament es va legalitzar el 1985, amb certes condicions, no era totalment lliure. Fins a finals dels 80 existia l’extinció de la pena o sobreseïment de la causa per violació si hi havia perdó de la víctima. La violació era un delicte contra l’honorabilitat i la fiscalia no podia acusar d’ofici, solament podia denunciar la víctima. La llei del divorci es va aprovar el 1981. Fins al 1987, arran d’una sentència del Tribunal Suprem, la dona violada havia de demostrar que s’havia resistit perquè es considerara violació.

18) La força, la resiliència i la intel·ligència són el que més admire en les dones de la meua família.

19) Tots els anys, des que anava a l’institut, m’he manifestat, he fet vaga i he militat en organitzacions feministes.

ENTREVISTA DEL DIA DE LA DONA – Isaac Eguillor Bernabeu – 2n d’ESO

Entrevistaré la meua mare, perquè és una dona extraordinària.

  1. A quina edat et vas independitzar? Com ho feres?

Als 27, em vaig casar i me’n vaig anar a viure a València.

 

  1. Quina relació tenies amb el teu pare?

Tinc i tenia una relació molt bona però distant.

 

  1. A la teua família hi havia / hi ha diferències entre els homes i les dones?

No hi havia diferència, perquè tinc un germà i el tracte dels meus pares sempre ha sigut el mateix.

 

  1. Com era la teua vida als 13 o 14 anys?

Anava molt bé en els estudis, que en aquella època era EGB, amb les relacions entre els amics i amigues anava bé, començava a quedar i amb els meus pares, una mica rebotada.

 

 

  1. Quines diferències creus que hi ha entre la teua família i la nostra?

Estic molt més pendent del meu fill que els meus pares de mi.

 

  1. Creus que ha millorat la situació de la dona?

Sí, perquè hi ha menys rols  de micromasclisme quant a l’educació, però tinc amigues a les quals els pares els educaven d’una manera masclista.

 

  1. Veus canvis respecte de la idea de feminisme?

Sí, perquè va normalitzant-se això de ser feminista i hi ha lleis que protegeixen els drets i la igualtat de la dona.

 

 

  1. Que podien fer ara les dones que abans no podien fer?

Poden accedir a llocs de treball i tindre una independència econòmica malgrat que queda molt camí per recórrer.

 

  1. Creus que les dones són més vulnerables?

Pense que sí, perquè encara no hi ha la igualtat definitiva.

 

  1. Què és el que més admires de les dones del teu entorn?

De la generació anterior a la meua admire la capacitat de sacrifici.

 

  1. T’has manifestat mai de les dones?

Fa temps que no, però abans sí.

ENTREVISTA A LA MEUA MARE – Per Pau Soria Mayen – 3r ESO

 

  1. A quina edat et vas independitzar? Per què?

Em vaig independitzar als 28 anys, perquè em vaig casar.

 

  1. Quina relació tenies amb el teu pare?

Jo tenia una bona relació

 

  1. A la teua família hi havia entre els homes i les dones?

Un poc sí, ja que el meu germà no ajudava molt a casa; en canvi, jo sí.

 

  1. Com era la teua vida als 16 anys?

Estava estudiant batxiller i eixia molt amb els amics els caps de setmana, és a dir, la vida d’un adolescent.

 

  1. Què opines del divorci?

Jo ho veig bé, perquè si una parella no té feeling està bé que se separen.

 

 

  1. Creus que ha millorat la situació de la dona?

Encara falta molt per arribar a la igualtat total, però a poc a poc està millorant.

 

  1. Vas poder escollir el que volies estudiar?

Sí, sense cap problema.

 

  1. Has pogut treballar del que volies?

Sí, era una de les meues principals opcions

 

  1. Com veus que ara les parelles no es casen?

Ho veig bé, ja que no és necessari signar un paper per a estar junts.

 

  1. Els objectius vitals han canviat per a les dones?

Jo pense que sí. Antigament, els objectius de la dona eren casar-se, tindre fills i ocupar-se de la casa. Ara això ha canviat: les dones volen buscar un treball i tindre la seua pròpia independència.

CONVERSA AMB MA MARE – Andreu Arrom Benedito, 3r ESO

  1. A quina edat et vas independitzar? Com ho feres?

Als 27 anys. Després de treballar, em vaig comprar un pis per viure.

  1. Quina relació tenies amb el teu pare?

Sempre em donava suport i m’ajudava amb les coses que jo no podia fer a soles. Tenia una bona relació

  1. Com era la teua vida als 14 anys?

Una vida feliç. M’agradava tot i tots els que m’envoltaven.

  1. Com veus que ara les parelles no es casen?

Per a mi és correcte. El matrimoni va per etapes. Abans n’hi havia més i ara, menys. És normal.

  1. Creus que ha millorat la situació de la dona?

Pense que en alguns àmbits sí que ha millorat, però en altres no, com en sectors de neteja o de cures a altres persones. Tampoc no ha millorat a les fàbriques ni als esports.

  1. Veus canvis respecte de la idea de feminisme?

Abans menys persones feien costat a aquesta causa i ara també hi ha homes que donen suport al feminisme i la igualtat. A part, ara la informació s’estén més ràpidament i això fa que més persones s’unisquen cada dia.

  1. Quin era el teu objectiu vital quan eres jove?

El meu objectiu per a la meua vida era tindre un treball estable i que m’agradara fer-lo.

  1. Vas poder escollir el que volies estudiar?

Sí, perquè tenia moltes opcions en ment que m’agradaven i per a un d’ells no necessitava molta nota per poder entrar. A part, els meus pares em deixaven escollir el que jo volia sense prohibir-me res.

  1. Has pogut treballar del que volies?

Sí, he pogut treballar del que volia, ja que sempre m’ha agradat la docència i vaig inclinar la meua carrera cap a aquest àmbit.

  1. Què poden fer ara les dones que abans no podien fer?

Per exemple, abans no podien comprar-se una casa o un cotxe, o obrir-se un compte bancari, ni votar en les eleccions. Per a totes aquestes qüestions necessitaven permís del marit o del pare (en cas que no tingueren marit).

Entrevista a la meua mare

Entrevistador: Carlos Serneguet Baixauli.

Entrevistada: Lourdes Baixauli.

 

  1. A quina edat et vas independitzar? Com ho feres?

Jo em vaig independitzar als 28, quan em vaig casar.

 

  1. Quina relació tenies en el teu pare?

Tenia una bona relació.

 

  1. Com era la teua vida als 14 anys?

Jo de joveneta, ajudava els meus pares voluntàriament, perquè tenien dos negocis. Entre setmana estudiava i els caps de setmana sortia amb les amigues pel poble. I dissabtes a la vesprada anava a la missa.

 

  1. Quina diferència hi ha entre la teua època i la meua?

La gran diferència és que no teníem mitjans de comunicació ràpids, com ara els mòbils, o qualsevol altre mitjà.

 

  1. Com veus que les parelles ara no es casen?

Ho veig bé que no es casen, mentre que es vulguen i es respecten, que facen el que vulguen.

 

  1. Creus que ha millorat la situació de la dona?

Pense que sí que ha millorat, però que encara queden molts punts a recórrer fins a aconseguir la igualtat plena.

 

  1. Quin era el teu objectiu vital quan eres jove?

Ser independent.

 

  1. Vas poder escollir el que volies estudiar?

Sí, de les possibilitats que es podien.

 

  1. Has pogut treballar del que volies?

Sí, però m’hauria agradat més enfocar-me a la part publicitària.

 

  1. Què poden fer ara les dones que abans no podien?

Jo personalment no he notat cap diferència a nivell personal, conforme em van educar a mi.

 

  1. Què és el que més admires de les dones del teu entorn ?

Que les dones del meu entorn, com les meves àvies, han treballat i lluitat fora de casa per poder alimentar els fills, per necessitat.

 

  1. Què opines sobre el divorci?

Jo opine que si dues persones ja no es volen, el millor és que se separen, estiguen casades o no.

 

  1. T’has manifestat pels drets de la dona?

Jo no he anat mai a una manifestació, però ho tinc pendent.