96 159 05 94 — correuclickedu

Coco a 3r de primària

Coco a 3r de primària
24/01/2020 Loli Company
coco_escolagavina
coco2-escolagavina
coco3-escolagavina

Sóc Coco Chanel i tinc un més i mig de vida. També sóc la mascota de la classe de tercer de primària. La mestra em va adoptar fa dues setmanes, però hui ha sigut el meu primer dia d’escola. Quina emoció!

Quan era amb els meus germans, imaginava com seria la vida amb una família nova… Crec que he sigut molt afortunat. Que t’adopte una família ha d’ésser emocionant, però que t’adopte una classe de 26 xiquets i xiquetes és la millor experiència que et pot succeir.

Ara us explicaré algunes coses sobre mi, perquè pugueu cuidar-me com cal. Sóc un hàmster de vida tranquil·la. Menge, bec, dorc, pegue una volteta per la gàbia i, de vesprada, puge al meu gimnàs particular: la roda. La roda, que és al costat de la casa, és on faig quilòmetres i quilòmetres, sobretot quan comença a fer-se fosc. Em considere un hàmster ordenat. Un raconet per a dormir, un altre per a menjar i un altre per a pixar i cagar. Els raconets els canvie de lloc cada setmana. Amb la neteja de la gàbia, faig reforma i mudança. Per exemple, el lloc de la caseta on dormia, que després serà on cagava i pixava, ara és un rebost. No sabeu la feina que m’ha costat pujar tot això ací dalt.

Encara que m’agrada dur un ritme de vida tranquil, també m’agraden els viatges, les aventures i les sorpreses: cada dia prove de posar un poc de risc a la meua vida. Puge fins al punt més alt de la gàbia, amb 4 potes, amb dues potes, amb una i … PAM! Em deixe caure. Això em posa els bigots de punta i m’encanta.

Diria que sóc un hàmster valent. Res m’espanta. Mmmmm….Bé, us he enganyat. Hi ha dues coses que m’espanten de veritat: dues gosses de pel llarg i les cares humanes apegades a la meua gàbia. No cal, sabeu?, ser tan a prop. Un poquet de distància per favor! Pel que fa a les gosses, m’estaré una llarga temporada sense veure-les. Fantàstic!

Una altra cosa. Sóc molt jove. I sóc una mica delicat, primmirat i pudent. Sóc molt fredolic, el fred em paralitza i fa que entre en estat d’hivernació. Per favor, tanqueu la porta de classe, sobretot si l’aire està encés. Això farà que la temperatura de la classe és mantinga i jo viuré més temps.

Per menjar, m’agrada el pinso, perquè porta un poquet de tot, però un trosset de poma o de carlota també. M’encanta omplir-me les galtes amb trossets d’eixe sabor tan extraordinari. És com eixir a sopar de restaurant. Ara, ma mare ja em deia que si en menge massa, tindré cagueroles.

Per què sóc un pudent, si em rente cada dia? Perquè quan intenteu agafar-me, o poseu la mà a la gàbia, m’espante i la meua defensa són les meues dents. Petites però potents. Ja les volguera un lleó jove.

Amb el temps potser canvie i em torne un hàmster amable menys vergonyós. Estic molt content i em sent afortunat d’haver arribat a aquesta classe de fantasmes. Per a mi serà una experiència inoblidable i espere que per a vosaltres també.

 

Atentament,

El hàmster Coco Chanel