96 159 05 94 — 638 828 797 — info@escolagavina.cat — clickedu

Anton Aubanell, matemàtic i mestre

Anton Aubanell, matemàtic i mestre
24/11/2016 albert
aubanell3-escolagavina

Com diu el mateix mestre Aubanell: hi ha la llei, la normativa, però ningú no ens podrà traure als mestres com fer, com treballar, com organitzar el temps d’aprenentatge. Fixeu-vos si són importants, i potents, els claustres.[…] Ahir érem dos-cents mestres treballant en tres espais diferents, en tres claustres que atenien tres temes clau: la matemàtica, les invariants de Freinet i l’avaluació del treball cooperatiu. Mestres d’infantil, primària i secundària debatien, sobretot, metodologia. La iniciativa, no direu que no mostra coratge per l’escola! Si un claustre té tanta força, molts claustres a la vegada d’escoles diferents, treballant plegats, és un impacte. En favor de l’escola, naturalment. El nostre claustre va acabar pels volts de les vuit de la nit (el fred ja pelava les puntes dels dits), i va ser dirigit pel mestre i matemàtic Anton Aubanell. Els mestres de primària volem millorar la nostra pràctica de la matemàtica a l’aula, per això vam convidar l’Anton, per a guiar-nos. De matí, Anton va treballar amb els mestres de secundària. De vesprada, amb els mestres de primària. Anton Aubanell ja s’ha jubilat de la docència reglada, però continua ensenyant: xarrades, jornades, congressos, seminaris… En les dues sessions, Aubanell va fer una escampada de material didàctic, molt d’aquest material, fet per ell mateix. Una de les claus és comprovar com de fàcil podem aprofitar-nos de coses que semblen ‘cutres’, o lletges, o de poca vàlua, però que tenen una dimensió ben diferent quan els hi afegim activitat i didàctica. Quan els vestim de sentit pedagògic. Aleshores, aquell ‘hule’ o ’embut’ o ‘palleta’ o ‘fusta’ es converteix en una excusa per comptar, organitzar, construir i comunicar matemàtica. Perquè comunicar i construir són verbs claus en qualsevol mestre. Des d’entendre els conceptes de denominador (el que denomina) i numerador (el que dóna número o numera), fins a les coordenades en un pla o les coordenades polars, o els triangles (que tindran els triangles que tenen arrebatat el cor dels matemàtics!), l’Anton va anar ordint una conferència-taller per convidar-nos a organitzar la matemàtica des de la manipulació d’artefactes, estris, materials que han de ser ben preparats i carregats de didàctica, per convertir-los en recursos capaços d’elevar la pràctica matemàtica, la conceptualització, el debat, i la teoria, a partir també d’un altre ingredient bàsic: l’oli. L’oli?, us demanareu, què caram pinta l’oli ací? L’oli és una metàfora, que és l’emoció necessària que ha de posar el mestre en cada cosa que fa, cada dia, si vol contagiar els alumnes d’aquell esperit necessari per aprendre. Amb un altre repte màxim, mestres: cada xiquet sense excepció mereix de tenir èxit en la seua experiència escolar matemàtica.

Res de tot això, però, no és comparable a veure en directe l’Anton. Una mostra més, i una demostració, que l’escola té solució, matemàtica i de l’altra.