96 159 05 94 — correuclickedu

A LA GAVINA HEM APRÉS MOLTES COSES… PERÒ SOBRETOT A VIURE

A LA GAVINA HEM APRÉS MOLTES COSES… PERÒ SOBRETOT A VIURE
08/07/2022 Loli Company

El 22 de juny vam acomiadar el grup de 4t d’ESO de la promoció de 2009-2022.  Va ser una nit especial i molt esperada després de 2 anys de pandèmia.

Rafa Moriel, pare d’Àngela, ens va un discurs molt bonic, amb una visió del seu pas per l’escola que ens va emocionar i volem compartir ací amb vosaltres.

A LA GAVINA HEM APRÉS MOLTES COSES… PERÒ SOBRETOT A VIURE

És un luxe parlar d’algunes vivències, i sobretot d’alguns sentiments, en representació de les famílies que estem hui en aquesta festa d’acomiadament. Gràcies per donar-nos veu … Per començar, us explicaré una mica com va ser la nostra arribada a aquesta escola, fa ara 7 anys, i potser ens servirà a totes i tots com a record d’algunes de les emocions que ben segur vau viure d’una manera semblant fa un any, tres, sis o dotze anys … I després, faré un repàs xicotet a algunes de les assignatures que crec s’han treballat a l’escola durant aquest temps, per a comprovar amb afecte tot el que han aprés les nostres filles i fills, i per descomptat, tot el que hem aprés nosaltres també.

 

Era un dia de setembre. Àngela i jo arribàrem una mica abans de les 9.00 h a la porta de l’escola, la del pàrquing de les pistes de tennis … “Bo, carinyet , que vaja molt bé!” … Feia un bes sorollós a una xiqueta una mica espantada des de la porta de l’escola. Però… com va ser la meua sorpresa quan vaig veure que la resta de famílies entrava pel nostre costat: una mare amb les seues dues xiquetes, un pare nerviós per l’hora amb un xiquet de la mà, tres adolescents cridant que entraven cantant una cançó d’Aspencat. Tota eixa gent passava al nostre costat i entrava a l’escola. Com si res no passara, com si foren a la seua casa .. I ningú no els deia res!… Però què passava allà?

Doncs bo, això va ser el nostre començament d’una aventura, d’aquesta manera d’entendre l’educació, de fer escola … Veníem d’un col·legi on un conserge uniformat i de mal humor, ens marcava la línia on deixar les nostres xiquetes perquè anaren a soles a la fila i entraren a classe puntuals. Què passava ací? Em van explicar aquell dia que esta escola era diferent: les famílies podien entrar a acompanyar fills i filles, passejar pel pati, hi havia una bona estona per a entrar tranquil·lament, i sempre algú somreia i deia aquest musical “bon dia!” que ens ha acompanyat des de sempre a l’Escola Gavina …. Fins i tot , i això és pura anècdota personal, quan caminava un dia pel pati pensat en les meues coses, em vaig pegar un colp amb una paperera … i ràpidament, es va acostar un xiquet de 9 o 10 anys i em va preguntar “T’has fet mal?”

Mai no vaig acabar de creure’m tot això … Em va costar entendre que des d’eixe moment estàvem en una altra cosa. Ara érem en una ESCOLA.

Pocs dies després va passar una cosa que anomenaven “la festa de la nevereta” i de nou, ens va agafar per sorpresa, i va acabar d’introduir-nos en aquest nou món … Veníem de sopars fora de l’escola en un bar o un parc. I això, això era una altra cosa i ens va agradar, veritat?

Prompte van arribar les reunions a la vesprada… Sí, heu sentit bé: a la vesprada, cap a les 19.00h. Hi podíem acudir mares i pares, encara que treballàrem. Era una cosa tan òbvia, tan fàcil, però tan important. I en les reunions ens parlaven de les nostres filles i fills, dels seus problemes, els seus avanços, del grup, del seu moment evolutiu, dels problemes que sorgien. Hi havia fotos de les activitats i fins i tot vídeos gravats per ells (ho recordeu? ). Ufff… Em va costar entendre aquesta revolució, però la nostra família, les nostres famílies, érem ací. Formàvem part d’això … I jo crec que ens agradava, i molt.

I, deixant a un costat tant de sentimentalisme i anècdota personal, vull recordar que també tocava estudiar, aprendre. Així que ens vam haver d’enfrontar a les assignatures d’una vida a l’escola i, de manera molt resumida, aquests van ser alguns dels conceptes que vam haver d’aprendre i treballar a l’Escola Gavina durant aquests anys.

 

LLENGUA i LITERATURA, EL VALENCIÀ

Aquell “bon dia” que déiem abans es va convertir en converses més llargues, cançons, llibres, música, poesia, grups de whatsapp, reunions informatives… La llengua era present al dia a dia, com ha de ser, segur que totes i tots tornàvem a casa xarrant amb les nostres filles, almenys una miqueta, en la llengua de la nostra terra. I encara que som conscients de les dificultats per a fer-ho, el valencià ha sigut sempre una assignatura en les nostres vides les d’ells i elles, i les nostres, és clar… Ha sigut així o no?

 

MATEMÀTIQUES

Des dels comptes d’una escola que sempre ha practicat la transparència i la informació en totes les gestions, fins al repartiment de quilos de mandarines per persona que feia Albert a la porta; els càlculs i mesures a les cases, incentivar els bancs de llibres o els esforços per fer activitats low cost .Al cost de l’esforç d’un professorat sempre implicat en tot el que s’organitza i, per descomptat, acostant sempre l’escola a la vida diària, a la societat on es troba, aprenent a analitzar i conéixer, raonar i racionalitzar… Quina millor manera d’aprendre matemàtiques que la vida quotidiana en una escola com aquesta.

 

SOCIALS, HISTÒRIA i GEOGRAFIA

Han estat sempre presents a l’Escola Gavina. Aquest alumnat ha rodat per l’horta, per la comarca, per la ciutat, per altres ciutats, pel món i, fins i tot , en més d’una ocasió han creuat la nostra Mediterrània per assaborir de primera mà la riquesa que suposa el contacte directe amb la societat que ens envolta … Jo recorde , crec que va ser a 6é, els grups de treball per a fer investigació social als carrers de Picanya, i m’emociona pensar que aquesta manera d’estudiar pot haver deixat un aprenentatge ben diferent del text aprés de memòria en la pàgina 18 de qualsevol manual.

 

L’EDUCACIÓ FÍSICA

Amb una primera etapa de la mà del seu profe ha sigut sobretot vivències, experimentació, esforç, motivació, improvisació… Ha sigut molt més que educació. Sempre amb novetats que oferien una manera d’entendre la vida activa, dinàmica, saludable, socialitzadora. No hem tingut atletes en les nostres classes (encara que ara més d’un o una ho és), però sí crec que tenim persones preocupades per un estil de vida saludable. El copbol, les eixides amb bici, la pilota valenciana, les acrobàcies, les olimpíades, l’expressió corporal i un llarg etc han sigut el llibre de text d’aquesta generació. Que bé, com d’important i beneficiós ha sigut aquest enfocament.

 

ELS IDIOMES

Han obert la mirada al món, perquè el món és ric i divers, i per això és necessari entrenar aquesta mirada, però també aquesta llengua. I encara que la pandèmia no ens ha permés fer els intercanvis tan esperats amb algun país europeu, les oportunitats des de ben xicotets mai no han faltat en una escola com aquesta, oberta al món, però sobretot, oberta a la seua gent, la gent que l’habita.

 

LES CIÈNCIES NATURALS, LA FÍSICA, LA QUÍMICA

Formen també part de l’escola des de l’arquitectura mateix. No ho veieu així? Aquest bosquet de plantes autòctones que envolta l’edifici és una bona porta d’entrada a aquest món, al món en què després aquests xics i xiques habitaran segur que amb més respecte pel medi que nosaltres; perquè l’han viscut, conegut, jugat, explorat, sentit, analitzat i, fins i tot, l’han vist pel microscopi en tantes ocasions que han descobert que en formen una part activa i important.

Estic segur que aquest canvi climàtic que ens té bastant preocupats, tindrà en aquesta generació un grup de persones que hi farà front. Perquè aquest és el seu món, la seua terra … i l’han de cuidar. Crec que ho han aprés bé.

 

LES ARTS, COM LA MÚSICA, EL TEATRE, L’EXPRESSIÓ PLÀSTICA

Han sigut i són una assignatura que ha deixat una petjada profunda en aquestes xiques i xics, perquè sense art el món seria de segur més gris i avorrit. La festa de la música, les danses amb globus, les obres de teatre, les falles, els carnestoltes, etc, etc, etc. El fet que un equip de professores i professors entenga que això és tan important ha sigut un privilegi. Hem de donar gràcies perquè aquestes assignatures hagen estat tan importants en aquests anys, marcant el camí de molts trimestres de treball i d’esforç. Perquè d’alguna manera els nostres fills i filles continuaran tenint una vida de creació, d’experimentació i d’innovació; ajudaran a construir la nostra cultura, perquè així han crescut, formant-ne part, amb majúscules. Fins i tot, com a nota anecdòtica, diré que l’escola ens ha posat a algunes mares i pares aquesta assignatura a l’abast, amb el regal d’un cor de famílies que ens ha portat a cantar amb el Lluís Llach a la Plaça de bous, a l’Ajuntament de València o al Palau de la música, per recaptar fons per al Sàhara, o davant de tota l’escola fent un homenatge sentit al mestre Llorenç.

 

I, per descomptat que, sense tractar-se d’una assignatura tan coneguda com les que hem anomenat, en aquesta escola hi ha hagut moltes altres que han sigut part essencial del viatge: un EQUIP DIRECTIU compromès, una ADMINISTRACIÓ de l’escola plena de sentit comú i sentit no comú (el del cor); un GABINET D’ORIENTACIÓ que ha volgut sempre ser una brúixola, però també una tireta, un muscle per a plorar o un espai on parlar; un PERSONAL NO DOCENT ben implicat, que ha contribuït enormement a fer de l’Escola un espai de vida amable. En aquest cas pensem, com podeu imaginar en l’equip de cuina, neteja i de manteniment …

 

I bo, aquestes han sigut algunes de les assignatures que han estudiat i hem estudiat en aquesta escola , amb un equip de persones imprescindibles … De les quals no n’hem volgut destacar cap, perquè hi sou totes; però, impartint ensenyaments i matèries? No: EDUCANT. Sí, això és, però amb el convenciment que eixa educació ací, a l’Escola Gavina. ha sigut molt, molt més enriquidora i profunda que un butlletí de notes, un llibre de text o l’horari d’una agenda escolar.

 

Jo crec que a les famílies que som ací, i evidentment a moltes de les que no hi són ja, però que estigueren en el seu dia, a les famílies que celebrem hui el final d’una etapa en les vides dels nostres fills i filles, i en les nostres vides també, el que més ens emociona és pensar que la nota mitja que hem tret en tot això és un excel·lent o una matrícula d’honor. Perquè els caps s’han omplit amb les assignatures de les quals ja hem parlat i que hem anat superant any enrere any. Sí, però amigues i amics, els cors… aquests sí que estan ben plens i preparats per a continuar vivint com ho hem fet fins ara.

 

Xics i xiques, acabem ja. Desitgem que sigueu molt feliços; per favor, ajudeu a construir un món millor i no oblideu mai el pas per aquesta escola, per aquesta part de la nostra vida.

 

Rafa Moriel

Pare d’Àngela Moriel