96 159 05 94 — correuclickedu

9 D’OCTUBRE

9 D’OCTUBRE
21/10/2020 Sandra Cuevas

El passat 8 d’octubre a l’escola vam estar d’estrena. El primer cicle feu la mostra final del treball fent al voltant del 9 d’Octubre. Recuperàvem així la tradició de l’escola de fer representacions teatrals per al 9 d’octubre. Representàrem tres episodis  diferents dels fets previs a la conquesta de València de forma cronològica: el costumari àrab, l’oroneta i el rei,  i, per últim, la muntanyeta del Puig.

Des de finals de setembre hi hem treballat. Primer ens calia descobrir per què celebrem el 9 d’Octubre. En aquest pas ens van ajudar les famílies. Després havíem d’esbrinar qui era Jaume I i què va fer. Finalment, ens endinsàrem en la nostra representació: repartiment de papers, lectures dramatitzades, memorització de diàlegs, elaboració de complements. I assajos, molts assajos… Al remat, el dia de l’estrena tot estigué ben enllestit.

Però els millors per contar-vos tot allò que va passar són els xiquets i les xiquetes. Ací us deixem alguns fragments de les cròniques dels xiquets i xiquetes.

 

“ Ens posàrem molt nerviosos, perquè anàvem a fer el teatre al pavelló… Sabíem que havíem de millorar-ho, però encara així ens va eixir molt bé” (Joan de la Surera)

 

“Jo estava molt nerviosa perquè era narradora i començava la història” (Clàudia de la Surera)

 

“En els assajos jo sentia que ens anava a eixir bé” (Uxue de la Surera)

 

“Pedro, que feia de Jaume I, era molt graciós” (Ariadna de la Surera)

 

“Em va agradar molt parlar en el micròfon” (Hugo del Roure Martinenc)

 

“Portàvem mocadors al cap i féiem mímica” (diu Candela del Roure Martinenc)

 

“Ens hem divertit molt assajant i fent el teatre. Hem treballat la memòria perquè hem aprés el que havíem de dir sense el paper. Hem aprés què és una oroneta i moltes coses de la història del rei en Jaume i de la ciutat de València. Ens agrada fer de personatges del teatre i assajar.  Feia riure quan les companyes oronetes li deien a l’oroneta que no fera el niu en la tenda del rei però, ella cabuda que cabuda, volia fer el niu allí” (Diuen els xiquets de la Carrasca.)