Més que publicitat sobre ONGD

Posted on setembre 28, 2016 
Filed Under educació, publicacions, publicitat

presentacio_marques_ongd

Aquest és un apunt que ja hauríem d’haver publicat. Però el ritme va com va i ves per on que, a bou passat, trobem motius encara més ferms per presentar-vos el material que, ara sí, ens ocupa. I és que ahir tingué lloc la presentació en públic de Les marques ONGD
 · del relat de la culpa al relat del consum i la redempció aldea global, la darrera publicació de la nostra companya i amiga Pilar Alfonso, mestra de llengua i mitjans audiovisuals a l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs.

La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l’expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d’aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Directo) al llarg de dues dècades. A més, s’hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L’objectiu fonamental del llibre és el d’analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d’una proposta que obri noves vies d’investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.

Més enllà de la resenya del llibre podem dir que l’acte de presentació sigué la mostra d’un més que interessant teixit d’implicacions que s’hi donen en treballs com aquest, l’adaptació excelsa de la tesi doctoral de Pilar. Implicacions editorials (Maite Simon ens donà la seua suggerent visió com a editora), biogràfiques (moderà la taula Sònia López Blanes, periodista i antiga alumna de Pilar), professionals (apuntà sobre el sentit del llibre Rafael Currás, professor de Màrqueting de la Universitat de València) i de causa (amb l’anàlisi crític però òmplice de Carles X. López Benedí, expresident de la Coordinadora Valenciana d’ONG). L’assistència de públic sigué un èxit i la mesura dels ponents d’aquelles que deixen respirar i pensar doncs no s’abusà gens del temps dels assistents. Però això no llevà que en eixa agradable estona de conversa i reflexió compartida s’apuntaren idees molt interessants per al debat. I és que Pilar sempre fa passes més enllà per captar el sentit d’allò que tenim davant, molt especialment dels discursos audiovisuals. L’anàlisi acurat de 180 anuncis de grans ONGD (les multinacionals del sector que tene accés a la tele) l’ha permés afirmar sense pudor (o és que no és pot fer anàlisi crític de les ONGD?) que a l’igual que les marques de moda han utilitzat la cultura per legitimar el consum, les ONGD han fet servir la solidaritat. I el mecanisme narratiu emprat ha estat principalment l’ús de relats efectistes però simples, enganyosos, culpògens i ineficaços. Aquestos es sostenen sobre certs recursos de cuplabilització (i la vegada desculpabilitzadors cap agents de més de pes com governs o institucions) tals com la representació del cos, les mirades a càmera o la repetició d’expressions concretes com ‘depén de tu’. En definitiva, entendre que no només és publicitat, és una manera d’entendre el món i de com contar-lo.

Pilar, ahir et llançaren diverses propostes per continuar escrivint, però ja saps que totes estan a la cua després de la redacció per 400 colps. Enhorabona pel treball!

Comentaris

Leave a Reply