L’educació audiovisual… en una cruïlla (II)

Posted on abril 12, 2016 
Filed Under cinema, col·laboracions, educació

north_by_northwest_shots

Crisi, externalització i (moltes) preguntes.

En el primer apunt d’aquesta sèrie (24 de febrer de 2016) vaig compartir amb vosaltres els cinc riscos que, al meu parer, ronden a hores d’ara l’educació audiovisual en Secundària. Bàsicament, tenen a veure amb qüestions de contingut i de metodologia. El darrer es refereix però, a l’organització i regulació escolar. En aquest nou apunt, miraré d’ampliar-lo i concretar aquella exposició inicial.

Crisi
Haurem d’atendre les indicacions dels psicòlegs més en voga i pensar que tota crisi és l’oportunitat que no hauríem de desaprofitar per aturar-nos i mirar amb una certa perspectiva. Aquest primer curs d’aplicació parcial de la LOMQE ens ha permés copsar la magnitud de la crisi sobrevinguda a l’educació audiovisual en l’ensenyament secundari. Curt i ras:

- Curs 2014-2015 (i els anteriors, des de 2008): Els alumnes de secundària podien accedir a un Taller d’Audiovisuals en 1r d’ESO; a una optativa de Comunicació Audiovisual en 3r d’ESO; a algun Taller Monogràfic d’Investigació relacionat amb l’audiovisual en 4t d’ESO; i, finalment, a una optativa de 1r de Batxillerat anomenada “LLengua i Imatge” que, a més a més, s’impartia en valencià.

- Curs 2015-2016: En els centres de la nostra Comunitat han desaparegut totes les opcions anteriors. Totes. Enguany en 1r i 3r d’ESO, i en 1r de Batxillerat. El proper curs en 4t d’ESO. En alguns casos, després de més d’una dècada de treball d’alumnes i professors. Sobre la inclusió de continguts audiovisuals en l’assignatura Educació Plàstica i Visual, vegeu per favor el risc 3 de l’apunt anterior.

A canvi,  en els centres amb Batxillerat Artístic hi ha la possibilitat de l’optativa Cultura Audiovisual,  i s’ha creat una optativa en 2n de Batxillerat, anomenada “Imatge i so” que s’ha assignat al Departament de Tecnologia. ¿Algú s’ha aturat a mirar ni que siga per damunt damunt el contingut d’aquesta assignatura? Em vénen ganes de citar aquella inoblidable filòsofa argentina de nom breu i harmoniós, Mafalda: “Tots som iguals, però… uns més iguals que els altres”. Tots podem explicar un doble enquadrament, un pla-seqüència, les regles de la postpublicitat, un fals documental o com perseguir una història amb un guió tècnic, però… uns més que uns altres. S’entén de què parlem?

Fet i fet, no puc deixar de preguntar-me: Per què s’ha desposseït els alumnes de secundària obligatòria d’un espai i un temps per a l’educació audiovisual i mediàtica? Quin sentit té desmantellar tan bruscament l’experiència i l’esforç de tants anys?

Externalització
Darrerament, s’escolten veus que em desconcerten, i que tanmateix agraïsc perquè m’obliguen a repensar qüestions fonamentals. Es pressuposa, per exemple, la manca de competència i de preparació audiovisual de mestres i professors. I s’aporta com a possible solució l’entrada a l’escola de pares, associacions, productores… per tal de suplir les mancances i el desconeixement dels docents. Ens hem de conformar amb impressions subjectives i parcials? O podem confiar que algú farà l’esforç de conèixer quin és realment l’estat de la qüestió? Fins i tot, amb les millors intencions (ai, les bones intencions!) es va alimentant el descrèdit del professorat i, de pas, de l’escola pública. I s’obri la porta a un pràctica que no és nova, que té nom: externalització. Nom i una llarga trajectòria en molts àmbits, tants que ni ens adonem. Si els mestres i professors no sabem “ensenyar-ho”, cal buscar algú de fora que (previ pagament?) ho “ensenye”. Tanmateix, si del que es tracta és d’educar la mirada, ¿el plantejament no hauria de ser un altre? Per exemple:

1. Activar un pla de formació real i unes condicions de realització adequades. Amb totes les col·laboracions “externes” que vulgueu. Enfortir el teixit escolar.

2. Disssenyar l’accés dels titulats en matèria audiovisual a l’ensenyament secundari. ¿Cal recordar que la Universitat de València fou pionera en la introducció d’estudis relacionats amb la cultura i la comunicació audiovisual? ¿Cal recordar que aquesta Comunitat fou pionera en la introducció de l’educació audiovisual en secundària?

3. Actualitzar els materials i recursos d’anàlisi i de producció existents, i crear-ne de nous.

Fins i tot, es podria fer un pas endavant. ¿Tan extravagant resultaria que, en la societat anomenada de la comunicació, s’introduira una assignatura obligatòria d’educació audiovisual i mediàtica en algun dels quatre cursos de l’educació secundària obligatòria?

Més preguntes
No sabria dir on ho vaig llegir, fa poc: recursos i confiança en el professorat. Recursos vol dir també plans d’estudis coherents amb la realitat social i escolar, des d’infantil fins a la universitat. I saber aprofitar la formació i l’especialització dels docents de manera racional i lògica. Confiança vol dir coneixement i reconeixement de la complexitat del món i de l’escola actual. Les aules de secundària avui han de ser una escola de prosumer, que és la manera pedant (disculpeu-me!) de dir d’espectadors/consumidors i de creadors de missatges audiovisuals en una societat audiovisual caracteritzada per fenòmens comunicatius d’una enorme complexitat. Això és: una escola de ciutadans responsables i conscients. Tan responsables, conscients i crítics com puguem. Primer, els docents. Després, els alumnes.

Acabo amb una pregunta final per seguir pensant: Si els models que dominen aclapadorament el món són la competitivitat i la desigualtat d’oportunitats, la ideologia de l’èxit i l’individualisme, l’espectacularització banal, la mercantilització de les relacions i la retòrica de les xifres (crèixer fins a morir!)… quin ha de ser el paper de l’escola pública? Quin ha de ser el paper del professorat d’audiovisuals?

Pilar Alfonso Escuder
IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

PS: per a la imatge que acompanya l’apunt hem seguit el joc de l’anterior.

Comentaris

2 Responses to “L’educació audiovisual… en una cruïlla (II)”

  1. Externalització | AulaMèdia on abril 29th, 2016 10:59 am

    [...] (Article originalment publicat a 400 colps) [...]

  2. Creativitat, qualitat i producció audiovisual escolar : 400 colps on octubre 28th, 2016 12:00 pm

    [...] de Pilar Afonso escrit en dues parts L’educació audiovisual… en una cruïlla I i II. L’article de Joan Jordi Raventós, repassa alguns dels punts que solen generar controvèrsia [...]

Leave a Reply