Després de l’eacn, tornem

Posted on juliol 13, 2009 
Filed Under centres, educació

Es reactiva 400 colps després d’aquest paró setmanal per participar a l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa de l’escolagavina. Tornem per intentar mantenir-vos al dia d’aquelles propostes realcionades amb l’audiovisual que considerem d’interés. Com volem també facilitar el coneixement d’aquells projectes audiovisuals que es porten endavant als centres educatius, deixeu-nos que vos fem un curt resum del que ha sigut aquesta 13a edició de l’eacn.

L’edició d’estiu comença sempre amb una sessió d’introducció al cinema a càrrec de Jordi Orts. En aquesta ocasió estigué articulada a partir d’un exercici pràctic consistent en comparar dues seqüències memorables de la història del cinema tals com l’“Arribada del tren” dels germans Lumiére i el pla-seqüència inicial de “Sed de mal” d’Orson Welles. Els alumnes havien de buscar les diferències i les similituds i a partir de les seues aportacions comentàrem aquells elements expressius sobre els quals recolzar-se a l’hora de realitzar les pràctiques de rodatge: color, moviment intern o extern, llum, composició, el so,… Es donaren algunes pautes per facilitar la planificació i els rodatges i a més parlàrem de la intenció de qui es posa darrere de la càmera i del desig de contar històries. Per cert, entràrem una mica en el debat de si els germans Luimére contaven o no contaven històries.

A continuació passem a l’exercici les pràctiques de realització cinematogràfica. Es proporciona als alumnes la transcripció del guió d’una seqüència d’una pel·lícula; en aquest estreta de “Down by law” (Jim Jarmusch). Els alumnes, organitzats en diferents equips actorals i de realització, planifiquen i després roden la seqüència. Ja de nit i amb les seqüències, quatre, editades, es fa la projecció de la seqüència original i del resultat obtingut per l’alumnat. Això dóna peu per parlar de les opcions personals de cada equip i de com va planificar Jarmusch l’escena original.

A l’eacn intentem facilitar l’alumnat la possibilitat de conéixer persones vinculades a l’audiovisual en les seues diferents manifestacions. Hem comptat amb la presència de Juan González, també conegut com a Juan Rayos i de Marc Martínez, del col·lectiu naudefacte, els quals varen fer respectives xarrades per presentar el seu treball i compartir amb nosaltres la seua experiència. Dimarts, Juan ens va apropar a la seua faceta de vídeocreador i més concretament a la de VJ (video-jockey) i dijous, Marc ens va mostrar una selecció dels seus treballs de video-dansa i ens va parlar de l’interés que li susciten els processos de creació. Ambdós van coincidir en la importància d’atrevir-se a experimentar, de buscar cadascú allò que vol contar, d’anar una mica més enllà a l’hora de crear, de… És un luxe sentir a persones així que a més ens apropen a altres mirades sobre el món i a altres maneres de contar.

I per descomptat hem rodat, rodat i rodat. Sabem que el cinema també és paciència, temps de preparació i espera, repetir una presa darrer d’altra, aguantar condicions de vegades poc agradables com la calor i les mosques de l’estiu. Però en mig d’aquestes circunstàncies es produeixen moments de gran intensitat. Un diàleg entre dos companys que ix emocionant, donar amb la presa bona, el rodatge de l’últim pla,… Hem superat el repte aconseguint els objectius de treball marcats. Han sigut dos els curtmetratges rodats i hem facilitat l’alumnat tastar diferents funcions d’un rodatge. Ara toca portar el material a edició i veure si finalment “ferro mata” i “Joan, Carla i l’autor” es converteixen en pel·lícules.

Tot açò adobat amb activitats que potencien el contacte amb la naturalesa. Per raons metereològiques hagueren de suspendre la baixada amb flotadors per un tram del Túria, però enguany vàrem poder gaudir de la versió llarga de l’excursió remuntant el riu Xelva/Tuéjar. Les sensacions són indescriptibles, la diversió asegurada, les hores passen volant, l’equip es fa una pinya i en acabar la satisfacció és inoblidable.

Aquesta és doncs la nostra manera d’apropar-nos al cinema. I de molt més, perquè com ja hem comentat amb anterioritat l’educació pot ocórrer en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Comentaris

2 Responses to “Després de l’eacn, tornem”

  1. Ja és en venda “Kolkata” : 400 colps on desembre 3rd, 2009 12:45 am

    [...] és Juan González i com a tal és com es dóna a conéixer en la seua faceta de fotògraf. En la darrera edició de l’eacn explicava als alumnes que darrerament i de manera pendular és aquesta que el té més ocupat. [...]

  2. Cap a una nova edició de l’eacn : 400 colps on febrer 4th, 2010 10:14 am

Leave a Reply