Sambori-Mice: Deixa’ns els guants, Butxana

Posted on març 25, 2015 
Filed Under cinema, educació, Sambori · Mice

sambori_mice_15

Deixa’ns els guants, Butxana

Pel que fa a l’experiència de gravar un documental, no puc dir altra cosa que no siga el resultat d’una experiència positiva. En el nostre cas, tinguérem clar que volíem parlar del nostre projecte educatiu. En eixe sentit, els xiquets necessitaven la difusió ‘aquest projecte i donar-se a conéixer. Una de les coses més importants del projecte era explicar a altres persones qui era Butxana i dir que ha sigut el detectiu més important, literàriament parlant, que ha existit a la ciutat de València. A més, el fet de treballar amb un autor contemporani ha ajudat a motivat l’alumnat, per això, quan gravàrem el documental, teníem clar de què volíem parlar. Havíem estat investigant molt.

butxana

El documental, en realitat, es va gravar en dos dies, un l’empràrem per a gravar escenes exteriors (com la del bus). Els xiquets volien participar tots,no tenen vergonya, i haguérem de triar uns quants a diferent criteri, segons podien interpretar millor. El segon dia, agafàrem la resta d’alumnes i els fèiem unes preguntes. Tot, sense saber quines preguntes eren i fent-los diferents preguntes a tots ells. El que volíem era aconseguir l’efecte que es notara que els xiquets no saben res, que no està preparat, que no saben què els van a preguntar i que parlen en valencià de manera fluïda i natural.

El tercer dia l’empràrem per seleccionar les imatges del documental que volíem ensenyar. Com que havíem fet moltes eixides, els mateixos xiquets escolliren quines serien les més importants i les més gracioses. Després, muntarem totes les imatges, gràcies a l’ajuda d’un company que ens va ajudar a utilitzar el programa. Al final, un dels xiquets, va gravar la veu en off, escollit, en especial, per parlar un valencià molt correcte.  El mateix dia demanàrem la col·laboració de dos coneguts de TV, un Sonia Fernández i l’altre, Eugeni Alemany, que ens enviaren els vídeos ràpidament i gravats per ells mateixa. Va ser la cosa més “pensada i feta” i la que millor va sortir. Una vegada ells ens enviaren els vídeos, muntarem la música i realitzàrem els títols. En realitat, podríem haver millorat el só, però el fet de treballar amb diferents dispositius, complicava que les gravacions foren correctes. Amb uns dies més, podríem haver millorat però, sincerament, no ens donava temps a presentar-ho. Els alumnes col·laboraren tots encantats i no fan més que veure el documental on, ells mateixa, són els protagonistes, quina sort!

Angeles Lledó i alumnes de 1r i 2n d’ESO
Escolania de la Verge dels Desamparats | València

Comentaris

Leave a Reply