#creacinema 2 (1a part)

Posted on març 16, 2015 
Filed Under cinema, educació, formació

creacinema_02

Dimecres passat continuàrem amb la segona sessió del Curs de creació cinematogràfica i audiovisual en contextos educatius. El primer objectiu que ens marcàrem sigué recomposar el grup. Érem sabedors que hi faltarien alumnes de la sessió anterior i se n’incorporarien de nous. Aquest fet que encara no tenim resolt amb un grup estable, ens ha generat cert entrebancs inicials en la pròpia dinàmica de treball. La primera sessió finalitzà amb bones sensacions i un grup embastit amb uns objectius clars que haguérem de repetir mínimament en la segona sessió. Però com que fer cinema és aprendre a treballar amb els imprevistos, tirarem endavant siga com siga.

Així, recapitulàrem algunes de les qüestions vistes i mostràrem com un blog, com a eina pedagògica d’aula, permet crear un metarelat hipertextual del treball del grup. Els blogs són maleducats. Comentaris i enllaços ajuden a filar fora de l’aula allò que hi passa a dintre. També pot fer-se servir com a eina avaluadora de l’activitat dels components del grup. El blog és arxiu i conversa i permet amplificar l’alcanç de les propostes plantejades. Açò ho vàrem exemplificar amb el cas d’Anna, aquella alumna que motivada per la pràctica de l’enquadrament, va fer un exercici d’apropiament i va realitzar un altre fent servir Google Art Project i en concret el quadre The Satrry Night de Van Gogh. Què va passar llavors amb el seu vídeo, una alumna de Magisteri de la UJI que es preguntava si Eduquem per ser creatius?, i un vídeo similar seleccionat per Vimeo ho explicàrem en aquells dies en un seguit d’apunts.

Les reaccions generades per aquestes primeres explicacions cobrien un ample espectre: des de la reactància intensa front la tecnologia fora de l’horari laboral, fins l’entusiasme d’un nou marc de possibilitats passant per la reticència a la dispersió. L’ús de twitter no despertava diferents sensacions. La poca familiaritat de l’alumnat amb l’eina (tots s’acaben de donar d’alta) generava la lògica allau d’interrogants tant per la mecànica com per què fer a partir d’aquest moment. Seguirem treballant-ho i esperem que clarificant l’horitzó de possibilitats. Ens va faltar temps per fer-ho en una sessió de quatre hores en la qual bona part la dedicàrem després a la segona pràctica de realització: els haikus audiovisuals. La lògica de l’evolució de la primera pràctica ens portava a explicar-ne altra tan suggerent com són els Minut-Lumiére [selecció]. Ací teniu molt ben explicada la fonamentació teòrica d’aquesta proposta lligada al centenari del neixement del cinema i ideada per la Cinématèque Française. Ep! en vàrem veure L’arribada del tren a l’estació de Ciorat. Però consideràrem que els Minuts-Lumiére requereixen de ser cuinats amb més calma i altre tempo. Així que proposàrem els Haiku per lligar la creació literaria de la primera sessió amb la introducció de les imtages en vídeo (3 plans). Del resultat i una mostra dels treballs realitzats en farem la segona part de l’apunt. I és que començar a fer servir iMovie com a primer programari d’edició de vídeo ens va ocupar tot el temps fins el final de la sessió. Ací trobem també la lògica diferència de ritmes de treball: hi ha qui ja té tancat el projecte; almenys tots importaren a l’ordinador els seus vídeos. Dilluns 23, amb una dinàmica de treball col·laboratiu, farem perquè tots tinguen tancat el seu Haiku audiovisual. A poc a poc anirem in crescendo en la omplexitat de les pràctiques, sempre amb l’objectiu clar de facilitar els docents (presents i futurs) propostes pràctiques que puguen incorporar al seu treball d’aula indistintament de l’àrea de la qual siguen responsables.

#creacinema

Comentaris

Leave a Reply