#creacinema 1 (2a part)

Posted on març 12, 2015 
Filed Under cinema, educació, formació

enq_seurat

Ahir vàrem realitzar la segona sessió del curs Creació cinematogràfica i audiovisual en contextos educatius que impartim en el Pla de formació del professorat de secundària de la Universitat de València. L’alumnat ja s’ha portat nous referents i propostes de cinema a l’aula i una nova pràctica de realització ben engrescadora i suggerent de la qual donarem compte en breu. Però teníem pendent mostrar la segona part de la primera sessió amb el resultat de la pràctica sobre l’enquadrament. Com que no hem rebut tots els relats generats havíem aguantat la seua publicació. Però com hem d’avançar amb els resums de les sessions hem decidit publicar aquells que se’ns ha fet arribar (hi ha més escrits) i si ens van arribant anirem completant l’apunt. De moment aquestos quatre que són bon exemple de la qualitat i la creativitat mostrada pels docents participants.

El matrimoni sense fills

enq_francesc
Tots els diumenges al matí anaven mudats al parc a veure passar el temps. Eren home i dona. No tenien fills. S’hi quedaven plantats, hieràtics, en silenci. Cadascú construïa el seu món possible al seu imaginari. “Aquell és el meu fill”. “Aquella és la meua filla”. “Com m’estime el meu fill”. “Com m’estime la meua filla”. Els imaginaris no es comunicaven. El soroll dels xiquets jugant, la seua cridadissa, l’enrenou que creaven allà on estaven alimentava el seu buit de matrimoni fins el diumenge següent. I, entremig, el silenci de la parella a la casa gran, buida de sorolls i de vida.

Francesc Campos Cots

Ja estic cansada

enq_maria
Ja estic cansada de venir cada vesprada amb la mama al riu. Com n’és d’avorrit. Sempre és el mateix, arribem en aquest arbre i seguem a sota, a l’ombra, i res més. La mama diu que només ens cal mirar, qui passa, qui torna. No em deixa moure’m de la seua vora. Com a molt puc estirar-me una mica i collir unes flors. I ara, què faig jo amb aquest ramet? Voldria poder arrancar a córrer i buscar en Marc. La mama no em deixa trobar-me amb Marc. I jo ací m’avorrisc, m’avorrisc tant…

Maria López Velasco

La soledad

enq_juanma

La SOLEDAD: la relación del SOL con la EDAD, cuando más edad menos sol queremos. Los jóvenes no huyen del sol, fruto de su inconsciencia. La inconsciencia es lo que nos permite ser felices, por eso la niña juega, salta y ríe. El adulto está triste y pensativo, cuantos problemas tendrá que resolver por ser consciente de ellos. SOL EDAD.  IN CONSCIENCIA.

Juan Manuel Lorente Luján

Does he love me?, doesn,t he love me

enq_pilar
La joven mira ensimismada el ramito de margaritas, y con los ojos va contando los petalos con sies y noes, oliendo y suspirando y despertando su sonrisa. Sólo Catalina  sabe lo que habita en su cabeza. Mientras su acompañante, anabela, cuidadora de Catalina desde su infancia, observa bajo su sombrilla a  aquella niña tan linda que se acerca acompañada por esa mujer tan distinguida. Y Anabela cierra los ojos respirando el aire tan dulce que la envuelve, dejandose mecer por la ligera melodia del trompetista , que no muy lejos, ameniza los paseos y descansos de todo aquel que allí figura.

Pilar Fuster Almonacid

#creacinema

Comentaris

Leave a Reply