Sambori-Mice: Cosa de 2

Posted on març 5, 2015 
Filed Under cinema, educació, Sambori · Mice

sambori_mice_15

Continuem amb l’atenció a la MICE i ho fem amb una de les dues propostes que articulem nosaltres i que esdevé un dels moments de major satisfacció en la nostra trajectòria. Es tracta de la presentació a càrrec dels seus responsables i participants, dels curtmetratges escolars que concursen als Premis Audiovisuals Sambori·Mice 2015. El plantejament de la inciativa l’explicàvem fa tres apunts i hui vivim amb entusiasme la publicació de la primera presentació rebuda (ja n’han arribat més!). Pilar Alfonso, la nostra companya i amiga de l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs presenta com a docent responsble del projecte, el curtmetratge Cosa de 2. Recordeu que cada presentació anirà precedida amb el banner que veieu dalt per una més facil identificació i que s’aniran incoporant a la categoria creada amb aquest motiu Sambori·Mice. Trobem genial l’oportunitat de generar entre tots un mosaic ben ric del cinema fet a les escoles del nostre país. Gaudiu-ne.

Cosa de 2

Si ens trobem ací és perquè en algun moment ens hem sentit fascinats per una pel·lícula. Hem de seguir educant els xiquets. I això s’aconsegueix
amb bones pel·lícules i amb una bona educació”
(Giovanni Maccelli. Lliurament dels Premis Goya, febrer 2015).

cosa_de_2

Recordaré Cosa de 2 per la contagiosa implicació dels alumnes que participaren en la seua realització. La idea inicial fou d’una alumna. Corria el mes d’octubre, i buscàvem una història per al curtmetratge dels alumnes de primer de batxillerat. Un matí va arribar a classe i va preguntar en veu alta: Per què no adaptem una escena de L’amor també és això? Quina escena?, replicaren els seus companys. Tots coneixien l’obra de teatre de Louis-Dominique Lavigne perquè havia estat una de les seues lectures de 4t d’ESO. L’escena proposada no era altra que la vuitena, aquella del berenar a casa de Verònica on, per uns motius o d’altres, només acudeix Francesc. L’acceptació de la proposta per part del grup fou immediata i entusiasta. Ens caldria, però, adaptar el guió a eixa única escena. Hauríem de presentar els personatges i els espais i, potser, pensar un final propi perquè en el curt no es tractava només del final d’una escena, havia de ser el final de la nostra història.

Les sessions d’escriptura del guió foren divertides pel propi tema: les relacions sexuals entre adolescents amb tota la càrrega d’humor que hi havia posat Lavigne. Imaginar la gravació sovint els feia riure. Decidits tots els canvis, els dos alumnes protagonistes assajaren una i altra vegada la manera de dir els diàlegs, i els seus gestos i moviments. Bona part d’aquells assajos foren gravats pels seus companys, fet que ens permeté comentar i valorar tant la dicció dels actors com les diferents posicions de càmara. En aquells dies encara no teniem títol. De sobte, un bon dia enmig d’una classe, un alumne amollà: He pensat que el curt podría titular-se Cosa de dos. Cosa de dos… repetírem els altres lentament, com assaborint la proposta. Però escrit amb el número, observa algú. Cosa de 2. Sí, sí, amb el número, confirmaren la resta.

Teníem ja el permís patern per envair la casa d’un company i gravar-hi totes les escenes interiors. Pel que fa als exteriors, diria que els alumnes els pensaren gairebé amb vocació de guia turístic que vol oferir una imatge “guapa” del seu poble: la plaça dels Ollers, el carrer Major, el castell, el parc de La Sequieta… i, com no, el carrer de l’institut. Per exigències de guió, el curt havia d’acabar amb un berenar. Així fou, el darrer dia de gravació tot acabà amb un berenar real. Escàs però real. I com mengen! Si fa no fa, a la mateixa velocitat que van aprendre a editar amb iMovie.

Tanmateix, del curs 2013-2014 no només recordaré Cosa de 2. Recordaré, potser més i tot,  la intensitat i la fascinació amb què els alumnes van veure i comentar cadascuna de les històries (curtmetratges i llargmetratges) que els vaig anar proposant. Em vénen ganes de dir-los gràcies des d’ací. Gràcies pels vostres comentaris, gràcies pel vostre interés. Gràcies per fer de cada classe un encontre amb el cine. Gràcies Elena, Sergio, Natàlia, Núria, Mauro… per fer-me més apassionants les pel·lícules de Méliès, Jarmush, Rodrigo García, Donen, Welles, Coppola, Duigan, Haneke… Només així –veient i pensant els grans creadors cinematogràfics– té sentit per a mi contar una història, fer un curtmetratge escolar.

Cosa de dos, en efecte: veure i fer. Bones pel·lícules i l’anhel irrenunciable d’una bona educació cinematogràfica i audiovisual (que, com ens va ensenyar Alain Bergala, no és el mateix. Precaució!).

Pilar Alfonso Escuder
IES Dr. Faustí Barberà (Alaquàs)

Comentaris

One Response to “Sambori-Mice: Cosa de 2”

  1. Francesc Joan López on març 5th, 2015 10:08 pm

    Pilar, m’ha encantat el vostre escrit de presentació. Jordi i 400 colps fan un gran treball de promoció del cinema escolar i tu un gran treball didàctic que permet que els curtmetratges escolars facen pensar els alumnes i que aprenguen de cinema.

    A més, els espectadors tenim en el producte final uns referents clars i interessants de bon cinema -el dels grans creadors cinematogràfics que tu esmentes i que donen sentit al treu treball- que ens desperten també els sentits i ens permeten notar l’esperit de creativitat que traspua en el mètode i en el resultat final del vostre treball.

    De nou moltes felicitats i ja estic amb ganes de veure el producte.

Leave a Reply