eacn & #projectehorta (per Paco R.)

Posted on febrer 21, 2015 
Filed Under centres, cinema, educació

eacn_24_02

Lentament amaneix a l’Horta, per la banda de la Punta. El cel és grisenc i fins i tot cau un plugim tènue. Són les 8 i quart del matí i ja n’hi ha algun que un altre soroll a l’habitació de l’entrada. Els de la cambra dormen. Els primers a dutxar-se aprofiten el moment per a prendre-s’ho amb calma.

Des del finestral de la cuina veig els camps. Un llaurador (més tard serà entrevistat pels alumnes) està tractorant en un bancal. Comença el dia a l’escola d’activitats culturals a la naturalesa (EACN) de l’escola gavina. És l’edició d’hivern 2015 (amb aquesta van 24 edicions, o encara com dirien els eaceners més posats, 24 i mitja!).

Entre unes altres peculiaritats, en aquesta edició hem lligat el projecte general d’escola (que enguany és l’Horta) als xicotets projectes de treball dels equips d’alumnes que constitueixen l’eacn. El hashtag #projectehorta ha estat l’emblema escollit per a fer l’arreplega de tota la feina feta. A més, per a proporcionar als alumnes les millors oportunitats, la pròpia eacn es desplaça fins a una alqueria situada a la banda de la Punta. Aquesta casa, meravellosa, acull els setze alumnes que s’han aplegat fins ací per fer realitat els seus projectes, els de cinema i alguns altres…

L’alqueria ens l’ha cedit la família Pasqual-Perales, Jordi i Victòria: pares de 3r d’ESO compromesos amb la recuperació de la bellesa, amb la natura i amb el trellat de mantenir-se en peu davant la mole urbanística que per la banda del nord i de l’oest ja es deixa veure en avançada. Va la nostra gratitud a aquests amics de l’escola i el territori.

Els equips de treball, formats per quatre alumnes, han de fer una mirada calidoscòpica a l’Horta. Han de cercar la bellesa (natural, creada, percebuda), l’Horta habitada (la gent, els oficis, les persones i personatges), el diàleg amb la ciutat (amb el què del model urbanístic valencià) i l’Horta decadent (una realitat que s’hi deixa veure als màrgens de les sèquies, als enderrocs de les barraques). Un minut per a cada paràmetre. Quatre minuts per a cada grup. Una selecció expressiva que pose de relleu que la realitat és editable, segons què volem narrar. Un document i testimoni de què és l’Horta al segle XXI.

eacn_24_01

Això pel que fa al treball tècnic i cinematogràfic principal. Perquè, a banda, hi ha la proposta de la videocreació, 26 segons d’una selecció musical que els participants han d’acompanyar d’imatges amb l’esquisitesa o la vulgaritat que aquesta música els inspire. I, com no, el treball de simple manteniment d’un grup nombrós: la intendència (gestionada per la mestra Sònia Real); la neteja dels espais; la cuina (amb la primera nit de la tapa, en la que ens ajuda un estimat ex-alumne, Lluc Teodoro, cuiner professional). Per més intensitat, les visites de profesionals de món audiovisual,com Marc Sempere (artista multidisciplinar; del col·lectiu “Compartir dóna gustet”. Un col·lectiu que per cert ha rebut un Goya apenes fa uns dies), Mar Gutiérrez (cinepoem) i Julian Garrido (càmera manipulador de Drone). I jocs, pel·lícules, vivències i mil coses més que seria impossible de llistar ací.

Paco Raga | un bloc educat

Comentaris

Leave a Reply