Cineclub de David Gilmour

Posted on març 22, 2009 
Filed Under publicacions

Avui presentem un el darrer títol de l’escriptor i crític cinematogràfic David Gilmour, “Cineclub”. Els fets que donen peu a aquesta novel·la biogràfica comencen quan l’expedient acadèmic de Jesse Gilmour, fill de David, era cada vegada pitjor i el jove es veia abocat sense remei a un fracàs escolar del qual el seu pare temia no anava a poder escapar mai. Tot i reconéixer la importància de l’escola el pare va prendre una mesura sorprenent i arriscada. Li va oferir un pacte al seu fill: Jesse podia deixar l’institut i les classes a canvi d’acomplir dues condicions: la primera, mantenir-se allunyat de les drogues; la segona, estaria obligat a veure juntament amb el seu pare tres pel·lícules a la setmana. Així, davant les pupil·les d’ambdós van passant títols cinematogràfics, més o menys importants, més o menys premiats, del cinema nord-americà a l’estranger, del comercial a l’independent, del cinema d’autor al cinema de gènere, que els permetra parlar d’allò humà i diví. Finalment, superades la incertidumbre i la por a no estar fent allò correcte, l’experiència va ser un èxit tant pel que fa a la relació entre ambdós com respecte a la trajectòria professional del Jesse qui també ha arribat a ser escriptor. “Cineclub” és un llibre sobre l’adolescència, sobre l’ofici de ser pare i la relació amb els fills, sobre educació, educació mitjançant el cinema i l’art com a experiència vital. Per cert, sabeu quina és la primera pel·lícula que David proposa en aquesta particular aventura del saber? 400 colps.

En català l’obra està editada per l’editorial Empúries.

Comentaris

3 Responses to “Cineclub de David Gilmour”

  1. Pilar Alfonso on març 22nd, 2009 1:19 pm

    Jordi, vas a una velocitat impossible de seguir. Quant de temps ens dones per buscar i llegir el llibre?
    És broma. Jo també vaig llegir la notícia al diari i el llibre,a primera vista, promet. Continuarà.

  2. admin on març 22nd, 2009 11:25 pm

    Hola Pilar:

    Bo el tema de la velocitat és un poc la llei de la selva blocaire. Amb tant i tant de bloc i fonts d’informació, l’actualització és un valor. Procure estar al dia de les coses que poden resultar interessants al nostre àmbit. Tot i això i certa dosi d’efectivitat m’agradaria que la funció informativa del bloc fóra més bé secundària primant altres tals com les aportacions d’alumnes, professorat,… Ja parlarem d’iniciatives. Continuarà.

  3. Pilar Alfonso on març 23rd, 2009 11:23 am

    Me pareix molt interessant el que planteges sobre la funció informativa i les altres funcions (im)possibles dels blocs en l’àmbit educatiu. Cada vegada tinc més dubtes, o siga: vaig avançant.Dubto i penso. Penso i dubto.

Leave a Reply