Antoni Sendra ens conta de BLUE

Posted on maig 14, 2014 
Filed Under alumnat, video

blue_05

Quan vaig rebre la proposta dʼun grup de rock irlandés per fer un vídeoclip, no vaig dubtar: el faria. La cançò Blue començà a sonar al meu reproductor una vegada rere una altra i cada volta em semblava més inspiradora. Darrere dʼaquella veu un tant histèrica i cridada, sʼentreveia un sentiment de caiguda lliure, una mena de confessió atropellada i brutal dʼun condemnat a mort.

Després dʼun intercanvi de mails en els què posàrem en comú els nostres gustos i barallàrem algunes idees inicials, isqué a la llum lʼassumpte econòmic. Jo havia volgut creure que afrontaria un projecte internacional amb un pressupost internacional però, per contra, el grup disposava de molts pocs recursos econòmics. En aquell moment vaig dubtar uns instants i aparegueren les primeres pors que acompanyen i muten durant qualsevol procés creatiu… Seria capaç dʼafrontar amb garanties el projecte amb aquella quantitat de diners? Em poguéren les ganes i em vaig posar mans a lʼobra.

blue_02

Sʼobrí aleshores una etapa dura i creativa en la què vaig haver de desenvolupar diverses idees que es topetaven contínuament amb dos condicionants: el temps i els diners. Fer quadrar estes dues variables en una producció audiovisual resulta un autèntic mal de cap. Fins que poc a poc sʼanaren constel·lant els astres, lʼinconscient projectà les ombres al conscient i i les idees prenguéren forma sota un nexe comú: lʼadolescència. La història giraria al voltant del desig permanentment insatisfet que caracteritza eixa etapa de la vida. A lʼhora de desenvolupar el guió, vaig comptar amb lʼajuda del meu amic i col·laborador habitual Carles Chiner. Així fou com vam arribar a la història dʼun triangle amorós protagonitzat per personatges amb desitjos creuats i impossibles.

blue_03

Com que el que més li agradava al grup del meu estil era la utilització de diferents técniques als meus vídeos, els vaig proposar la idea de barrejar imatge real amb animació stop-motion. Sabia que el càsting era lʼelement més important en la consecució satisfactòria del projecte i des del principi la primera opció fou lʼEscola Gavina. Recordí que a lʼescola es desenvolupaven activitats relacionades amb la interpretació. Ja quan jo era alumne a principis dels noranta, exisitia el grup de teatre i les representacions conduïdes per Paco Raga. Més tard també vaig conèixer la interessant proposta de l’eacn amb Jordi Orts en la coordinació tècnica. Així fou com vaig contactar amb ell i li vaig parlar del projecte i de la possibilitat dʼorganitzar un càsting amb alguns dels alumnes. Accedí encantat i tot foren facilitats.

El càsting fou una experiència extraordinària. Amb lʼajuda de lʼactriu Marta Chiner vam proposar un càsting que constava dʼuna breu presentació i un xicotet exercici. Jordi havia prese·leccionat a 7 xavals, Adrià Arcos, Pau Marina, Joan Belló, Víctor Rosen, Pau Alemany, Joan Savall i Toni Garcia. El nivell fou extraordinari i els xavals tinguéren una actitut i una predisposició sorprenents. Sabia que lʼelecció final era una qüestió de mirades i de xicotets gestos, ja que tots i cadascún dʼells tenien el que demandaven els personatges. Finalment fou lʼexpressiva mirada de Pau Marina i lʼactitut desperta i resolta de Víctor.

blue_04

El rodatge tingué lloc durant dos dies entre els exteriors naturals de la Pobla de Farnals i la casa de ma mare a Quart de Poblet. Per a la part animada vaig estar un cap de setmana de treballs manuals i dos dies per a animar. Amb aquest treball pretenia explorar les capacitats narratives del gènere del vídeoclip, interpretant la cançò per tractar de donar-li una nova significació. Trobe que ho hem aconseguit. Hem segut capaços de narrar una xicoteta història en poc menys de 3 minuts.

blue_01

Comentaris

Leave a Reply