El Puig era una festa

Posted on abril 29, 2014 
Filed Under educació

Els trajectes naturalment acaben per ubicar-te en un altre lloc. Almenys per nosaltres és una necessitat i un gaudi. Necessitat i gaudi moure’s, descobrir, observar, comentar, escoltar, saber dels altres, com fan, què pensen, què volen… aprendre. És el que vàrem fer aquest diumenge passat en desplaçar-nos fins Esparreguera per assistir a la Festa Sant Jordi de l’escola cooperativa El Puig.

Va bé pensar l’escola fora de l’escola. Els espais habituals estan subjectes a condicionants i dinàmiques que sovint entrebanquen la reflexió serena o la desenfadada. I posar terra pel mig és desfer-se d’alguna manera d’aquestes condicions que lastren les idees. Així, el viatge compartit amb @UlissesXX @creuplanells i @Marygr26 va ser de la lleugeresa. La conversa i les idees van enllaçar en un obrir i tancar d’ulls, un punt de partença ben matiner a una benzinera de Bétera amb un hòstia, ja som a Tarragona podríem esmorzar. Pel mig noves organitzacions horàries, comparatives entre etapes, punts forts i febles, fantasies i la capacitat per incorporar la crítica. I en un nores vàrem arribar a Esparreguera per anar directes, sense pausa, a trobar les portes obertes d’una casa senyorial de poble que és l’entrada a una manera lloable d’entendre el món, el país i les persones. El Puig és escola cooperativa de pares i mares que batega des de 1968, i si la convocatòria era amb motiu de la Festa de Sant Jordi bé podem dir que l’escola era la festa. Portes obertes per mostrar no només els resultats d’un projecte anual (enguany al voltant de Pau Casals) que catalitza bona part de l’acció pedagògica del curs sinó per mostrar l’alegria pròpia pel fet educatiu.

Part dels canvis que perseguim per a una repensada secundària a escolagavina cobraren forma de seguida en escoltar les explicacions dels alumnes que ens anàvem trobant. Quasi improvisades front a les nostres preguntes les seues paraules deixaven veure l’apropiament del projecte (quant ens interessa açò). A més, cada tutor o tutora ens rebia a les seues aules per parelles (gran treball de tutories compartides) amb un somriure seré i satisfet de l’ocasió per explicar-se. Atenció, dues hores setmanals al llarg del curs dedicades al projecte. Racons literaris, científics o d’actualitat farcien parets de totes les aules on a més, a cada grup de tots els cursos es dedica l’any a un poeta. La interdiscplinareïtat filava bona part dels treball reeixits com aquell de química en el qual els alumnes s’identificaven amb un element de la taula periòdica per parlar d’ells mateix. La tasca que fan d’acompanyament en la construcció d’identitats pròpies i col·lectives ens va donar una de les claus per donar forma a les nostres intuïcions. Si ells eren també Pau Casals bé podien mostrar la seua escola. El respecte pels altres i per un mateix, pels espais i els materials, potenciar les eleccions personals, la plasticitat, el gust i la profunditat de cada mostra de treball tancaven un cercle quasi hipnòtic, si més no d’admiració.

Però res d’aquest viatge haguera estat possible sense l’acollida i el guiatge tan afectuós de la Montse, la Dolors i el Patrici. Junt a ells i els amics @sonitxka i @francescfelipe arrodonírem la jornada amb un dinar tertúlia a terres llunyanes que perdurarà en la memòria per molt de temps. En tornar a escola hem estat encara de dolça resaca, embriagats per la possibilitat de que bona part d’allò que hem aprés a Esparreguera ho pugam incoporar en breu a la nostra realitat més immediata. Per molts anys!

http://www.escolaelpuig.cat/

Comentaris

One Response to “El Puig era una festa”

  1. albert on maig 1st, 2014 12:02 am

    ‘mostrar l’alegria pròpia pel fet educatiu’
    Oh, pagava la pena el respòs, per assaborir l’escola amb aquesta còrrua de paraules i versos. Propostes didàctiques, debats i identitats: l’escola és identitat, bellesa, i els mestres tenim la sort de compartir un dels oficis més extraordinaris.
    gràcies, jordi

Leave a Reply