Tirant de Mice: “Vidas en tarros de cristal”

Posted on febrer 17, 2014 
Filed Under cinema, educació, Premis Tirant

tirant_de_mice

Tot va començar l’anus passat amb el nostre curt “La mecànica del cor “. La idea de poder fer un curt porto als professors a crear una nova assignatura de TMI “Un curtmetratge escolar”, la qual va tenir èxit i es va poder realitzar. En començar el nou curs i amb això la nova assignatura, els professors ja ens tenien preparat el tema del nostre curt, de manera que en les primeres classes ens vam posar a informar-nos sobre el nazisme a Alemanya, la II Guerra Mundial, el Gueto de Varsòvia, el camp d’extermini i per descomptat sobre Irena Sendler .

vidas_en_tarros

Més tard, vam aprendre les classes de plans, moviments de càmera, entre altres coses. I quan acabàrem això, ens vam posar mans a l’obra amb el guió. Quan tot el guió va estar acabat i revisat vam començar a quedar per gravar, però abans, vam haver de passar un càsting , el qual ens donava molta vergonya a tots. Els dies de gravació podien ser dues: divendres o dissabte, ja que ens vam adonar que en l’hora de TMI no ens donava temps a res, així que, aquesta hora es va quedar per planejar el que faríem els dies de gravació. Els divendres consistien en quedar després de les classes, menjar tots junts i passar-nos tota la tarda gravant. I d’altra banda, els dissabtes suposaven un petit matinar, passar tota la matí gravant i finalment menjar tots junts.

Cadascun teniem la nostra feina assignada, per la qual cosa, tots teníem clar el que haviem de fer: claqueta, càmera, atrezzo… Fins i tot els professors, Mara Encabo, Silvia Lopez i Josep R Subiela. Aquests professors són el que s’encarregaven que tot isquera bé, els que ens preparaven el menjar, els que quan t’estresaves gravant i no t’eixien les paraules, ells, et tranquil·litzaven. També són ells els que han tingut una paciència que ningú es pot imaginar, i amb els quals hem tingut moments inoblidables. Podria explicar-los, però no seria ni la meitat de divertits que viure’ls.

Està clar quetinguérem els nostres problemes i les nostres dubtes: en quin lloc gravem?, se’ns tira el temps a sobre!, cal donar-se pressa que aquesta càmera s’està quedant sense bateria, i ara com fem una ferida?… però sempre les vàrem solucionat. Aquesta experiència ens ha ensenyat molt, per exemple, a treballar en equip i ens ha unit, no només nosaltres els alumnes, sinó també als professors. Finalment dir, que no canviaria cap dels moments que he passat fent aquest curt, ja que cada dia, cada àpat, cada moment ha estat únic i inoblidable. Crec que és obvi que tornaria a fer un altre i per això els recomane als propers cursos que s’apunten a aquesta experiència i que sàpiguen aprofitar-la.

vidas_en_tarros_2

Quan vam començar aquest projecte jo sabia que ens ho anàvem a passar bé, però m’equivoquí. Ara, en haver acabat aquesta experiència, tinc la certesa que ha estat fantàstica i inoblidable. Hem après moltíssim pel que fa a coses tècniques, però sobretot, hem après a treballar en equip. Hem sacrificat nostre temps lliure per realitzar-lo, però ha valgut la pena. Hem plorat, hem rigut, fins i tot hem plorat de riure. Hem conegut millor als altres ia nosaltres mateixos. Hem viscut moments increïbles abans, durant i després de les gravacions. Moments que mai podrem oblidar, perquè aquestes coses t’arriben i ja mai s’obliden.

Ens hem esforçat molt realitzant el guió, aprenent textos, gravant les escenes, muntant fins l’últim detall… I hem aconseguit superar les nostres expectatives amb el resultat .
Els alumnes vàrem posar molt interés perquè això isquera bé, però si no fos per Silvia Lopez, Mara Encabo i Josep R. Subiela, no hagués estat possible fer aquest projecte. Aquests increïbles professors s’han esforçat moltíssim en el seu temps lliure, ens han ensenyat com fer-ho tot, ens han preparat menjars, ens han portat d’aqui per alla, ens han portat vestuari, han tingut molta paciència… Però el millor de tot és que, encara que les coses semblaven no sortir bé, ells, com fóra, ho aconseguien i a més amb un enorme somriure que ens feia seguir endavant.

Des d’aquí, i crec que parle per tots, els done les gràcies. Gràcies per fer d’aquest curs el mes increïble i gràcies per ser així com sóu. Gràcies pel vostre esforç, per les bromes, per les rialles i per aconseguir treure tot això de nosaltres. Si hagués de resumir el viscut en una sola paraula no podria. Podria dir-te que ha estat increïble, inoblidable, fantàstic i genial però mai podria quedar amb una perquè no hi ha una sola paraula que puga contenir aquesta experiència.

IES La Serrania, Chelva

Comentaris

One Response to “Tirant de Mice: “Vidas en tarros de cristal””

  1. Premis Tirant de mice: palmarés : 400 colps on febrer 28th, 2014 6:36 pm

    [...] del Públic Vidas en tarros de cristal, de l’IES la Serrania, de Xelva [...]

Leave a Reply