Cinema i Pau

Posted on gener 30, 2013 
Filed Under cinema

cinema_i_pau

Cada 30 de gener celebrem el dia internacional de la pau. No és un tema menor doncs a l’escola i en tot moment eduquem per la convivència i el respecte. Tot i no tindre-ho fàcil doncs l’escola mateix es veu sotmesa a la intolerància i l’agressió. Així que més enllà de la celebració del dia de… hem de continuar explicant en un sentit ample que és la pau: des de la corrupció política, passant per la violència de gènere, la guerra declarada i la psicològica, la intolerància, l’amenaça… I el cinema sempre ens aporta elements crítics i d’interés per poder entendre uan naturalesa humana complexa i sovint malaltisa.

Així que rescatem la proposta Cinema i Pau de FundiPau (abans Fundació per la Pau), una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que facen possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles. A Cinema i Pau recomanen 21 pel·lícules adequades per a treballar temes relacionats amb la cultura de pau. La idea és facilitar la preparació de cinefòrums, cicles de cinema i pau, i altres iniciatives per l’estil dutes a terme als centres educatius, espais culturals, associacions, cine-clubs, etc. Aquestes pel·lícules, en general, són fàcils de trobar en Centres de Recursos Pedagògics o en biblioteques i ells les classifiquen per temàtiques, per facilitar-ne la tria.

Crítica i anàlisi de la violència
Haz lo que debas, d’Spike Lee. 1989
El Bola, d’Achero Mañas. 2000
South Park: más grande, más largo y sin cortes, de Trey Parker. 1999

Conflictes armats (i oblidats)
En tierra de nadie, de Danis Tanovic. 2001
Hotel Rwanda, de Terry George i Keir Pearson. 2004
La chaqueta metálica, d’Stanley Kubrick. 1987

El descontrol de les armes
El senyor de la guerra, d’Andrew Niccol. 2005
Trece días, de Roger Donaldson. 2000
Hiroshima, de Mori Nakazawa. 1983

Fer front a la militarització
Nacido el cuatro de julio, d’Oliver Stone. 1989
Escuela de genios, de Martha Coolidge. 1985
Europa Europa, d’Agnieszka Holland. 1990

Prevenir l’aparició del terrorisme
World Trade Center, d’Oliver Stone. 2006
Paradise Now, de Hany Abu-Assad. 2005
En el nombre del padre, de Jim Sheridan. 1993

La noviolència és el camí
Gandhi, de Richard Attenborough. 1982
The boxer, de Jim Sheridan. 1997
Los edukadores, de Hans Weingartner. 2005

Construir una cultura de pau
Oriente es Oriente, de Damien O’Donell. 1999
Ciudad de Dios, de Fernando Meirelles i Kátia Lund. 2002
La vida secreta de las palabras, d’Isabel Coixet. 2005

L’exposició va acompanyada d’unes fitxes didàctiques que bé poden ser un recurs per treballar a l’aula. De nou insistir en que no ens acaba de convéncer aquest ús excesivament pedagogicista del cinema, però com que quan comença la projecció se’ns obliden els plantejaments teòrics, doncs només esperem que les gaudiu.

 

Comentaris

Leave a Reply