Le merle (Norman Mclaren, 1959)

Posted on octubre 22, 2012 
Filed Under joies animades

Aprofitant que aquests dies se celebra tota una sèrie d’homenatges a Miquel Guillem (entre els quals està Ani_mar. Festival Internacional d’Animació · Premi Miquel Guillem, del qual he tingut el plaer de fer la imatge) he decidit dedicar-li també el meu apunt als 400 colps. Ell fou un dels meus primers professors d’animació a la facultat, allà pel 2005. I ell fou qui em va descobrir aquesta Joia animada, Le merle.

Acabava jo d’aterrar al món de l’animació, quasi per casualitat, i em va fascinar comprovar que, amb tan pocs elements es podia contar una història i, fins i tot, crear un joc. Són eixes coses que en el fons una ja sap, però que sempre està bé que algú et recorde; encara diria més, que te’n faça prendre consciència. No vull parlar-vos sobre Norman McLaren ni sobre el seu paper en la història de l’animació; per això hi ha, sense cap mena de dubte, fonts molt més fiables. La meua és una reflexió sobre la rotunditat d’allò més simple, que ja sabeu que m’emociona especialment. És ara un moment on hem de recordar (i de recordar-nos les unes a les altres) el potencial que portem dins i que, per molt menudes que ens sentim, no serveixen de res les grans parafernàlies i les obres faraòniques si estan buides de contingut.

El sòl trontolla cada vegada més, últimament, i la majoria ens sentim perdudes o amb temor i no sabem què ens té preparat el futur (ni tan sols el present). Per això és important que ho afrontem juntes. Perquè només així, fent-nos costat, aconseguirem eixir del clot. L’única cosa que hem estat fent per damunt de les nostres possibilitats és confiar massa en qui no s’ho mereix. I aquesta és una pràctica a erradicar.

paulapé

Comentaris

Leave a Reply