Sony Bravia Play-Doh (Frank Budgen, 2007)

Posted on juny 15, 2012 
Filed Under joies animades

Sempre que algú em pregunta per l’stop-motion em ve al cap –entre la llista de perles que hi tinc arxivada– aquest anunci. Si la joia animada anterior es caracteritzava per la seua simplicitat (pocs elements –quotidians– i uns quants amics al saló de casa amb una càmera de fotos), aquesta podria ser l’antítesi. Animar a gran escala, en la vida real, deu ser una de les experiències més esgotadores i satisfactòries del món. Hores i hores i més hores de preproducció, dissenyant, construint, coordinant… preparant-ho tot per al gran moment: el rodatge al carrer!

Malauradament, la majoria de les voltes, tot aquest procés, tot l’esforç humà i econòmic necessaris, només són possibles quan hi ha una gran empresa al darrere. Sony paga els cabassos de dòlars que deguera costar aquesta campanya (no sóc capaç ni d’imaginar-ne la xifra) per convèncer-nos que els seus televisors són els millors. Res nou: el fastuós món de la publicitat, fent gala dels seus recursos amb grandiloqüència.

Mentrestant, els menuts anem fent com podem, entre feines precàries i projectes que no arriben a nàixer. Suant la gota, però ens fem costat. Perquè sabem que, malgrat no comptar amb el suport de multinacionals, bancs i altres monstres de l’era capitalista, tenim el més important: companys i companyes amb qui compartim la il·lusió i les ganes i amb qui repartim la feina quan se’ns fa massa feixuga. I potser no farem mai una proesa com la dels dos-cents conills de colors que salten pels carrers de Nova York, ni tindrem 40 animadors al nostre càrrec, ni capturarem amb les càmeres les cares atònites dels vianants que contemplen un conill gegant desfer-se en cubs de colors. El que tenim molt clar és que les gran idees (fins i tot les enormes, com aquesta) sorgeixen en els racons més insospitats i que, mentre treballem, el més important és gaudir. Si teniu curiositat pel procés, ací teniu un vídeo del making of.

paulapé

Comentaris

Leave a Reply