Noam Chomsky: les 10 estratègies de manipulació mediàtica

Posted on maig 31, 2012 
Filed Under educació

Noam Chomsky, filòsof, lingüista, activista i una de les veus més respectades i consolidades de la dissidència intel·lectual durant l’última dècada, de referència ineludible en l’anàlisi de la societat actual, va publicar en el seu moment aquest decàleg al seu llibre Armes silencioses per a guerres tranquil·les. Només cal comprovar; i aquest pot ser un bon exercici per fer amb l’alumnat.

1. L’estratègia de la distracció
L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les èlits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l’atenció del públic distret, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals” (citat a ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les’).

2. Crear problemes i després oferir solucions
Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució “. Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest siga el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple, deixar que es desenvolupe o s’intensifique la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic siga el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també, crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat
Per fer que s’accepte una mesura inacceptable, n’hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d’aquesta manera que condicions socio-econòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si hagueren estat aplicades d’una sola vegada.

4. L’estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària “, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millor demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als xiquets, moltes vegades propers a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intente buscar enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilizant. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l’edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat” (citat a ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les’)

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments…

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seua esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors siga impossible de superar per a les classes inferiors” (citat a ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les’).

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure que el públic crega que el fet de ser idiota, vulgar i inculte és el correcte i el que està ben vist socialment.

9. Reforçar la autoculpabilitat
Fer creure a l’individu que és només ell el culpable per la seua pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seua intel·ligència, de les seues capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l’individu es autodevalua i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seua acció. I, sense acció, no hi ha revolució.

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletja entre els coneixements del públic i aquelles posseïdes i utilitzats per les èlits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l’individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Comentaris

4 Responses to “Noam Chomsky: les 10 estratègies de manipulació mediàtica”

  1. internet promotion on maig 31st, 2012 11:37 pm

    La millor informació essencial és això, que té tractar de fer molt bé sobre que el cos de les persones sense llar i de la seva mà. Estic tan entusiasmat sobre això, després de llegir aquest articles útils escrit les seves opinions i també que és tan atractiu per fer alguna cosa per aquells

  2. site promotion on juny 1st, 2012 4:55 am

    òbviament, com el seu lloc web però és necessari per posar a prova l’ortografia en diversos dels seus missatges. Diversos d’ells estan plens de problemes d’ortografia i que és molt molest per explicar la realitat però, definitivament vaig a tornar de nou.

  3. Conversa oberta: infomediació digital i dieta mediàtica : 400 colps on gener 29th, 2015 4:40 pm

    [...] es vol controlar i restringir el fet comunicador. Coexisteixen la llibertat d’expressió i la manipualció mediàtica i per pensar-les ACICOM e ISCOD, han organitzat una Conversa Oberta sobre el paper dels periodistes [...]

  4. Els silencis mediàtics de 2015 : 400 colps on juny 13th, 2016 9:41 am

    [...] allò que no es diu. Els oblits o els silencis no són casuals i ja ens va advertir Chomsky de les estratègies en la manipulació mediàtica. Per tant, si volem continuar en la tasca d’educar ciutadans crítics i amb interés per [...]

Leave a Reply