‘Joies animades’ per paulapé

Posted on abril 27, 2012 
Filed Under joies animades

No hi ha com encarar el cap de setmana amb una bona nova que és un regal. I és que l’estimada il·lustradora paulapé ha recollit el guant que li llançàrem fa un temps en forma de proposta i s’ha animat a obrir una secció que titularem Joies animades. Paula va obrir fa poc un Pinterest amb el mateix títol però ara, a 400 colps, enriquirà amb un text propi aquelles peces sobre les quals farem un toc d’atenció pel seu animat valor. La idea és presentar una peça cada mes, sense rigideses de calendari ni intencions doctes en la crítica. Ressenyes des del pla personal com aquesta amb la qual comencem i en la que paulapé ja ens avisa de certa dificultat perquè mentre escrivia havia de lluitar amb certa melàngia del temps passat amb ells.

“2 metros”, de Javier Mrad i Can Can Club

La mire una i altra volta. Hi torne de tant en tant des que me la van descobrir ara fa un parell d’anys. I no deixa de sorprendre’m com s’hi conjuguen la senzillesa dels materials i l’expressivitat dels moviments. Objectes quotidians que es transformen en dos animals –un gos i un caragol– que es barallen per una pilota. Una història simple, veritat?

Doncs cada vegada que la veig m’emociona. I no només per la seua aclaparadora plasticitat, sinó perquè, amb molt pocs mitjans, és capaç de contar-nos una història, breu, petita, quasi insignificant, plena –alhora– de transcendència. En poc més de 5 minuts assistim a una disputa, a un joc, a una persecució; som testimonis de la tenacitat, la cabuderia i la solidaritat. I tot açò narrat amb les més belles imatges i els sons més suggeridors.

Dos metres, un rellotge i uns quants coixins i mantes disposats sobre el terra de la planta superior d’un edifici ple de màgia. No cal res més. I és que ara, quan veig “2 metros”, també veig el Can Can Club, situat al Carrer de Cuba 3247, al barri de Núñez de Buenos Aires, on he tingut l’honor de passar vora tres mesos, en el que s’ha convertit en una de les experiències més valuoses de la meua vida.

Quan veig “2 metros” veig el taller a la planta baixa, ple de materials i maquinària, de gossos i termos d’aigua calenta per al mate, i el plató increïble, amb tot d’elements preparats perquè comence la funció. Veig la casa de Javier Mrad, al pis superior, la meravellosa terrassa i l’hort urbà, la sala de ioga… I veig també Becho, Mab, Anük, Seba, Tati, el Pela, Verito, Javi, Juan… i tots aquells que passaven per allà de tant en tant per tirar una maneta, a dinar deliciosos plats al solet o a jugar al “metegol” (com se’n reien, quan jo deia “futbolín”…).

Mentre espere, ansiosa, els resultats del curt en què vaig tindre la sort de col·laborar, mire i remire “2 metros” i “Teclópolis” i tinc la certesa que, hi ha encara tant de camí per fer, que no podem badar ni un segon enmig de les inseguretats i els dubtes. La clau està en les nostres mans.

paulapé

Comentaris

One Response to “‘Joies animades’ per paulapé”

  1. Paco Raga on abril 29th, 2012 10:14 pm

    Una meravella d’animació. M’han agradat especialment la síntesi que han fet per donar vida canina al metre de fusta (ja que implica un estudi molt detallat del moviment animal) i la banda sonora. Com ha estat feta?

Leave a Reply