Coses que ens animen

Posted on març 30, 2012 
Filed Under col·laboracions, video

D’entre les lectures acumulades resctàvem ahir, en temps de vaga, una entrevista publicada a El País a la psicòloga i sociòloga del M.I.T. Sherry Turkle. Portada el 1995 de la revista Wired, Turkle es va convertir en la tecnogurú del moment per la seua eufòria davant les possibilitats que s’obrien de la interacció amb els ordinadors, les pantalles i la incipient internet. Però ves per on que hui en dia Turkle alerta amb la mateixa convicció dels efectes nocius no previstos i convida a desconnectar-nos per no seguir propiciant més llacunes en la capacitat de desenvolupar relacions afectives completes, especialment entre els més joves. El debat doncs vindria a ser si internet, les pantalles, ens faciliten i enriqueixen la socialització o si per contra ens aïllen i l’empobreixen.

També l’administrador de 400 colps s’ha fet aquest qüestionament en moments de força dedicació. Però en cada intervenció per presentar 400 colps, hem posat en valor precisament que el projecte i la xarxa sempre han sigut la possibilitat d’augmentar l’alcanç dels nostres dispositius pedagògics així com de generar sinèrgies i conéixer de primera ma a persones increïbles que d’altra manera hagués sigut segurament impossible. Sense anar més lluny la setmana passada tornàrem a col·laborar amb Mara Balestrini, però açò ja ho contarem més avant. En aquest punt i quan hui comença la nostra participació a Perifèries 2012 gràcies a la inivitació (també!) via xarxa de La Fundició (hui coneixem el Francisco i la Mariló) la xarxa també ens torna a sorprendre més que gratament. I és que Jordi Teixidó al que no coneixem personalment ens ha fet arribar un vídeo que ens ha animat el dia. Quan el misatge és tan clar no cal afegir més discurs així que el vídeo parla per si mateix. Però nosaltres li hem demanat al Jordi unes paraules de presentació per l’apunt i encara ens hem animat més. Mil gràcies!

No ens coneixem personalment. T’explico alguna cosa… sóc de Barcelona i si bé ara treballo de guionista d’un programa infantil, sóc realitzador de vídeo des de fa anys, sempre treballant en coses culturals o personals. He fet uns quants vídeos d’animació amb lletres (que es poden veure a vimeo). Tots aquests per pur plaer de fer-los. Tenia ganes de provar una cosa tècnica (el com animar diferent cada lletra  de la última imatge). I quan vaig pensar que les lletres podien ser aquest “Sí al valencià” em va il·lusionar i em va semblar que podia ser una bona manera de convertir una idea “artística” en “útil”. O almenys intentar-ho. La idea ha estat des del començament que sigui un petit vídeo que pugui fer servir qui vulgui: persones o associacions que treballen en defensa del valencià. És un petit gra de sorra… però mica en mica s’omple la pica… (o poquet a poquet farem caminet…). El treball és totalment casolà, tinc un talleret a casa, està tot fet amb imatge real, papers, cotó, lletra escrita a llapis, objectes petits… i editat a casa. La música l’ha posat desinteressadament l’amic David Moreno, pianista i professional de la música.

A part d’enviar-ho a amics, he buscat a la xarxa i us he trobat….  Potser la part important com a tècnica és que és animació d’imatge real i editada després en ordinador frame a frame. (I això que et deia dels materials, que és treball casolà etc). Ah, és un treball conjunt de Jordi Teixidó i David Moreno. A vimeo tinc un vídeo més llarg (9 minuts) fet en català i pensat per nens i nenes. Hi apareixen veus de nens. No és parlat en valencià però potser també agrada o interessa. Aquest es va fer per una festa de promoció del llibre, per Sant Jordi del 2011. I a sota pots veure d’altres meus curtets.

Comentaris

Leave a Reply