Seguirem colpejant

Posted on abril 13, 2012 
Filed Under altres, cinema

Era hora de reprendre la publicació. Després d’aquest lapse vacacional-pasqüer i tot just en arribar al 4t aniversari era moment de tornar. Les vacances van bé per descansar però també solen ser periodes estimulants en els quals sorgeixen noves idees. Precisament en viatge a Barcelona no perguérem l’oportunitat d’acostar-nos al CCCB i veure l’exposició Pantalla Global, altament recomanable. Com no, ens hem fet amb el material oportú i llegit ja el catàleg editat, estem ara amb l’obra  de Lipovetsky & Serroy. El punt de partida de l’obra vindria a explicar que per contra d’allò que pugam pensar a partir de les dades i la proliferació de pantalles, el cinema gaudeix d’una excel·lent salut. Pot ser com el coneixíem fins ara no ocupa el centre institucional però açò no equival en absolut al seu ocàs cultural. Ens trobem doncs en la quarta era del cinema, l’hipercinema, aquell que es s’ha filtrat en tants i tants àmbits de la vida: esports, publicitat, televisió… Així doncs va ser sota aquesta òptica que ahir tinguérem l’oprtunitat de veure  al cinema La invenció d’Hugo (Martin Scorsese, 2011) no només un homenatge al cinema de Meliés sinó meta-cinema, cinema al voltant del cinema, com a artifici i somni. D’on ve; què és i on va el cinema? I ràpidament conectàrem amb un apunt que teníem en reserva.

El 1902 Géorge Mélies va filmar Le voyage dans la lune. La pel·lícula va ser concebuda i realitzada tant en blanc i negre com en color, pintada a ma. La versió en color, considerada perduda durant molt de temps, va ser trobada el 1993 per la Filmoteca de Catalunya en estat crític. A partir de 1999 es va portar a terme un treball altament delicat de recuperació i digitalització de la cinta. I no va ser fins el 2010 que es va donar per completada la restauració permetent el públic redescubrir una obra mestra del cinema 109 anys després de la seua creació. Les eines digitals actuals han permés tornar a muntar els fragments de 13.375 fotogrames del film i restaurar-los un a un. Els fotogrames perduts o molt perjudicats varen ser presos de la versió ne blanc i negre i colorejats. I per a confeccionar una nova banda sonora es va seleccionar al duo francés Air, responsable de les atmòsferes d’alguns dels hits del french chic de finals dels 90 o de pel·lícules com The virgin suicides (Soffia Coppola, 1999). L’obra final es va presentar a la darrera edició del Festival de Cannes.

Un fragment d’aquesta versió el passàrem a la darrera edició de l’eacn i ací teniu l’obra sencera. També hem recordat l’excel·lent treball d’estudi i apropiació dels pioners cinematogràfics realitzat el curs passat per l’alumnat de 6é d’escolagavina. Seguirem colpejant!

Comentaris

Leave a Reply